oques voltes amb el títol d'un llibre ens fem una idea exacta del seu contingut. Doncs bé, aquesta n'és una perquè, a través de les seues pàgines, podem sentir les veus del passat de què ens parla. No: el llibre no parla de fantasmes ni juga a invocar esperits al voltant d'un tendur. És una cosa molt més simple (si considerem «simple» la tecnologia actual): mitjançant codis QR podem sentir les veus en qüestió. I com aconseguim portar aqueixes veus des del passat? També molt fàcil: perquè els

more »

... rells enregistradors d'àudio existeixen des de 1886 i, durant el segle XX (1928) es desenvolupa el magnetòfon pròpiament dit. (Del 1898 són unes lectures de poemes del nostre Jacint Verdaguer en què articula els plurals en -es i pronuncia les -r finals tal com era el model ortològic de l'època per a tot el català). Però l'autor del llibre que ressenyem no se'n va tan lluny: entre els anys 1968 i 1979 va fer una sèrie d'entrevistes d'història oral a persones nascudes entre 1877 i 1927 que, en el moment de publicar el llibre, ja no eren entre nosaltres. L'entrevistador va tenir bona cura de gravar totes les entrevistes; gràcies a això, les podem «portar al present» amb un dispositiu tan popular com el telèfon mòbil amb un lector de codis QR. Aquests codis figuren al capdavant de cada text transcrit, que podem llegir mentre sentim l'àudio, o fer-ne la lectura de manera independent si ho preferim. I tot aquest preàmbul és perquè fa ben bé vint anys, amb ocasió d'una altra ressenya sobre un altre llibre del mateix autor, Joan Miralles, Discursos per la llengua (Llengua & Literatura, 12, 2001, p. 484-486), aquest ressenyador es lamentava que no poguérem sentir els discursos referits al títol i reivindicava la inclusió al llibre d'una cinta de casset amb l'àudio d'aquells textos orals. Des d'aleshores no han estat rars en el món de la filologia els llibres que han inclòs els darrers mitjans tecnològics en cada moment, com ara els CD, que ens han permès apreciar el valor fonamental de l'oralitat en els productes lingüístics. Per això el nostre principal elogi d'aquesta obra de Joan Miralles el fem extensible a l'entitat P