La morfologia verbal al Curial e Güelfa [chapter]

Max W. Wheeler
2012 IVITRA Research in Linguistics and Literature  
S'investiguen en Curial e Güelfa aquells elements de la morfologia verbal flexional que estaven subjectes a variació i canvi durant l' Edat Mitjana, i especialment durant el segle xv. El text manifesta alhora fenòmens conservadors i innovadors, a més de trets típics d'una obra literària, probablement valenciana, de vora 1450. Introducció En aquest capítol no oferim un catàleg de totes les formes verbals del CeG, la gran majoria d'aquelles sense cap interès especial, sinó intentem destacar-ne
more » ... ntem destacar-ne uns quants elements que permeten situar la morfologia verbal del CeG dins l'evolució d'aquest component del llenguatge durant l'Edat Mitjana, aprofitant la nostra base de dades flexionals treta del corpus CICA. No diem res, doncs, de la gran quantitat de formes que no manifesten variació en el català d'aqueix període, ni de les formes presents des dels primers textos fins a alguna variant del català literari actual. La nostra exposició s'organitza primer per conjugacions ( § 1-3), i després ( § 4) comenta temes que pertanyen a més d'una de les conjugacions. Com a antecedents del present treball, només coneixem les dues contribucions d 'Anfòs Par (1928 , 1932 on, a més d'un llistat de formes triades representatives, trobem algun comentari útil sobre punts particulars de l'evolució diacrònica. * Ens complau atribuir a la ponència de Joaquim Martí Mestre al II Encontre Curial e Güelfa (capítol 00 d'aquest llibre) l'estímul d'investigar la importància morfològica de la variació <-a-> ~ <-e-> en síl·laba final àtona ( § 4.5). Així mateix volem agrair-li els comentaris que ens ha ofert sobre un esbós d'aquella secció.
doi:10.1075/ivitra.3.34whe fatcat:vtxpgt7tjnesnbuxjkbc5otx7e