APORTACIONS DE LES ALTRES CIÈNCIES SOCIALS A LA SOCIOLINGÜÍSTICA CATALANA *

Xavier Vila I Moreno Caplletra
2004 unpublished
Però jo esperava que [la sociolingüística] es desenvoluparia amb una atenció més centrada en les ciències socials que en la lingüística. En comptes d'això, fins i tot avui, la part de la ciència social sovint està constituïda per les pàgines de The New York Times. Difícilment qualsevol dels sociolingüistes més joves als EUA és un poc millor sociòleg del que ho van ser els seus mestres. I, una generació després, això representa un terrible error, perquè el resultat és que la seua ciència social
more » ... o és bona i el que ells fan no té interès per a les ciències socials. Joshua A. Fishman (2001: 283) * Aquest estudi s'ha beneficiat dels ajuts derivats del projecte Evoplur (BFF2002-01323) "La evolución de las sociedades plurilingües: representaciones, comportamientos y capitales lingüísticos" del Ministeri d'Educació Aportacions de les altres ciències socials a la sociolingüística catalana la frontera entre les quals se situaria als anys 50-60 del segle passat. Segons aquests autors, el que hauria fet la sociolingüística a partir d'aquesta dècada hauria estat entrar en una segona fase de desenvolupament, això sí, especialment brillant als Estats Units. Durant aquesta segona fase s'haurien generat un seguit de perspectives d'estudi-varia-cionisme, etnografia de la comunicació, sociologia de la llengua, etc.-que, finalment, haurien esdevingut hegemòniques. Aquestes perspectives haurien mantingut relacions de coexistència, d'imbricació, de superposició amb les tradicions de recerca sociolingüística prèvies i/o paral·leles. 2 En qualsevol cas, el cert és que els estudis centrats en la interrelació entre llengua i societat coneixen un progrés molt considerable a partir dels anys 50-60. Es tracta d'un progrés esperonat per la voluntat de donar resposta a unes necessitats socials i de recerca-com ara les derivades dels processos de descolonització, de l'impuls a l'ensenyament de minories ètniques i immigrades, de les campanyes d'alfabetització massives, de la irrupció dels mitjans de comunicació audiovisuals i les necessitat d'estandardització...-no ateses des d'altres perspectives científiques. El creixement de la recerca en aquest camp es deu a especialistes provinents de disciplines diferents: 3 entre molts altres, podem assenyalar lingüistes com Stanley Lieberson, John de Vries o Paul Levy; psicòlegs socials com Howard Giles; psicòlegs i pedagogs com Jim Cummins o William E. Lambert. Aquests i molts altres contribueixen a desenvolupar un camp de recerca riquíssim en transversalitats i en possibilitats d'interdisciplinarietat. La multidisciplinarietat dels estudis que combinen llengua i societat constitueix un dels seus trets més interessants, per tal com possibilita una interdisciplinarietat cada cop més necessària en el camp científic. Ara bé, aquesta multidisciplinarietat genera una considerable dificultat a l'hora de definir la sociolingüística com a disciplina. Què és la sociolingüística, quines són les seves preguntes, els seus objectes de recerca, els seus 2. La qüestió que quedaria oberta i en la qual no entrarem aquí seria delimitar quins són els límits concrets de la primera etapa de constitució de la sociolingüística diferent dels mers antecedents i quins els seus veritables components. 3. La bibliografia sobre la qüestió és considerable. El lector català la trobarà desenvolupada amb cert detall pel que fa a les línies de recerca que conflueixen en la sociolingüística a Boix i Vila (1998: 13-43) o a Mollà (2002: 11-42).
fatcat:u4ms35ptqzahxj4umk6sy6gt4m