Notas bibliográficas
Ramon Martí Castelló, J. Fernando Tinoco Díaz, Victòria A. Burguera i Puigserver, Jaume Riera Sans, Fabrizio Alias, Eduard Juncosa Bonet, Pere J. Quetglas, José Antonio Munita Loinaz, Laura Miquel Milian, Jesús García Ayoso, Esther Martí Sentañes, Elena E. Rodríguez Díaz
(+5 others)
2017
Anuario de Estudios Medievales
AILLET, Bulle TUIL LEONETTI, (eds.), Dynamiques religieuses et territoires du sacré au Maghreb médiéval: éléments d'enquête, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científi cas, 2015, 281 pp. (Estudios árabes e islámicos. Monografías; 20). ISBN 978-84-00-09994-7. Aquest llibre aplega vuit aportacions que es deriven, principalment, d'un seminari organitzat a París sobre l'islam medieval d'Occident durant els anys [2008][2009]. Ara, els editors vertebren les contribucions sobre dos eixos
more »
... cipals, com són l'anàlisi de les dinàmiques religioses en la concurrència de doctrines rivals, així com la dimensió territorial que assoleix l'element sagrat. En l'àmbit de les dinàmiques religioses, Allaoua Amara analitza l'extensió del malikisme al Magreb central durant els segles IX-XII, en estreta relació amb els poders urbans de la façana litoral i en detriment dels corrents ibadites, sufrites, xiïtes o mutazilites de l'interior. Virginie Prevost analitza el cas de les comunitats ibadites de la ciutat tunisenca de Kairuan i el seu entorn, que són perseguides repetidament d'ençà del segle IX o forçades a emigrar, fi ns desaparèixer de les fonts al segle XII. Al seu torn, Delfi na Serrano planteja la paradoxa de que els mateixos almoràvits contribuïren a la difusió de l'aixarisme entre els ulemes, tot i que siguin els almohades qui adoptin aquesta escola sunnita per combatre els seus enemics. Finalment, Jean-Charles Coulon analitza les pràctiques màgiques dels nòmades berbers i les tradicions talismàniques en l'àmbit urbà, que fi nalment són substituïdes pels miracles dels sants protectors musulmans. En l'àmbit de la territorialitat sagrada, Dominique Valérian observa com les tradicions concedeixen a les fundacions de determinades ciutats un paper principal en el procés d'islamització, així com les relacionen amb la difusió de l'ortodòxia religiosa al Magreb. Cyrille Aillet s'ocupa del cas particular dels oasis algerians d'Ouargla, on prosperà l'ibadisme entre els segles X-XII i on encara s'hi practica el pelegrinatge a certs llocs tutelars. Al seu torn, Bulle Tuil examina el cas del místic d'origen andalusí Abu Madyan i les restes del seu santuari en l'entorn de Tlemcen, que exemplifi carien l'arrelament al Magreb del culte als sants entre els segles XII-XV. Finalment, Manuela Marín estudia les primeres representacions de la santedat magrebina al segle XII, com a conseqüència de l'arribada del sufi sme i de la integració d'aquests homes sants entre les comunitats. Al capdavall, en sintetitzar les dades disponibles o en ampliar la investigació sobre certs aspectes, aquesta monografi a se suma al més ampli horitzó dels estudis recents sobre el desenvolupament de la religiositat islàmica al nord d'Àfrica i al Magreb. També constitueix, però, una aportació científi ca ben suggeridora i que interessa a qui estudia la història d'al-Andalus o la formació de la societat islàmica arreu de l'occident mediterrani. RAMON MARTÍ CASTELLÓ Universitat Autònoma de Barcelona 400 NOTAS BIBLIOGRÁFICAS ANUARIO DE ESTUDIOS MEDIEVALES, 47/1, enero-junio 2017, pp. 399-416 ISSN 0066-5061 Carlos de AYALA MARTÍNEZ, Patrick HENRIET, J. Santiago PALACIOS ON-TALVA (eds.), Orígenes y desarrollo de la guerra santa en la Península Ibérica (siglos X-XIV), Madrid, Casa de Velázquez, 2016, 396 pp. (Collection de la Casa de Velázquez; 154). ISBN 978-84-9096-030-1. La publicación de este volumen recoge el resultado de las jornadas que se celebraron con ese mismo nombre en noviembre de 2013, dentro del proyecto de investigación I+D "Génesis y desarrollo de la guerra santa cristiana en la Edad Media del Occidente Peninsular (siglos X-XIV)" (HAR2012-32790). Las aportaciones de los 18 investigadores que tomaron parte en estas sesiones tuvieron como objetivo realizar un acercamiento al origen y desarrollo de la noción de guerra santa, en el entorno de la Península Ibérica, a través de las principales fuentes primarias de cada periodo. La estructura central de la obra se divide en cinco apartados. En el primero de ellos se engloban los trabajos que analizan las manifestaciones originales de la terminología unida a la guerra santa en el entorno cristiano e islámico peninsular entre los siglos X-XII. Continuando la línea cronológica propuesta, las siguientes contribuciones estudian el desarrollo de la expresión conceptual de la guerra santa en el discurso literario y cronístico peninsular, en una época marcada por la génesis del lenguaje de índole cruzadista en el entorno europeo. El tercer apartado se centra en acentuar el proceso de sacralización de la violencia que tuvo lugar en torno a la narración de la victoria cristiana en la batalla de Las Navas de Tolosa (1212), momento clave en la relación entre la noción de guerra santa y la cruzada. A partir del siglo XIII, sin embargo, comenzaron a surgir nuevos matices derivados de la institucionalización de la cruzada que incidieron sobremanera en el discurso que defi nía la naturaleza sacralizada de la guerra en el entorno hispánico, como demuestran las refl exiones incluidas en la cuarta sección. En último lugar se encuentran aquellos estudios que pretenden realizar una aproximación a la guerra santa desde lo visual e iconográfi co, los cuales demuestran las difi cultades de interpretación de esta perspectiva simbólica con amplio potencial comunicativo que siguió un ritmo muy diferente a las expresiones escritas antes mencionadas. En conclusión, este trabajo de conjunto pretende mostrar opiniones divergentes y perspectivas diversas que sirvan como nueva motivación para estructurar un debate sobre una idea de sacralización de la guerra que se utilizó como legitimación política a lo largo de toda la Edad Media. J. FERNANDO TINOCO DÍAZ Institución Milà i Fontanals, CSIC. Barcelona Maria BARCELÓ CRESPÍ, El raval de mar de la ciutat de Mallorca (segles XIII-XV), Palma, Lleonard Muntaner, 2012, 212 pp. (Maregassa; 26). ISBN 978-84-15076-91-9. A través d'aquesta obra, Maria Barceló Crespí, una de les historiadores més cèlebres i dinàmiques en l'àmbit mallorquí, completa la seva llarga trajectòria d'investigacions sobre la Ciutat de Mallorca medieval oferint un estudi especí-
doaj:f39d06d2709b45688388a3211b36a17d
fatcat:ca7uddcfijdl5olynnexvfz3x4
