El dia 23 d'abril del 2014, el mateix dia del seu sant, Jordi Carbonell de Ba-llester complia noranta anys. Moltes són les persones i institucions que l'han ho-menatjat enguany per aquest motiu, tot recordant les fites d'una trajectòria vital que, sens dubte, està essent fonamental en la història de la nostra cultura i del nostre esdevenidor com a país. Tot i ser aparentment aliè a l'aniversari, el primer guardó que se li concedí, el Premi Dignitat 2013 (15-I-2014)-compartit amb el músic Josep

more »

... oler Sardà i amb les germanes de Salvador Puig Antich-, esdevingué un primer reconeixe-ment a la seva tasca científica en els àmbits de la filologia i de la història de la llengua catalana i un premi a la seva constant i exemplar actitud cívica en la defen-sa dels drets nacionals. Després, la revista Serra d'Or (núm. 651, març del 2014) li oferí un dossier intitulat «Jordi Carbonell, noranta anys» (ps. 20-32) format per tres articles: el primer, degut a Maria Paredes, sobre les aportacions de Jordi Car-bonell a l'estudi de la llengua i la literatura catalanes; el segon, d'Àlex Broch, so-bre el seu vessant com a assagista i crític teatral i el tercer, de Josep-Lluís Carod-Rovira, sobre «l'home nacional», un testimoni personal i ple d'emoció sobre el tarannà personal de Jordi Carbonell (i d'Hortènsia Curell, companya excepcio-nal) i sobre els episodis més notoris de la seva lluita i del seu compromís amb el país. Diversos mitjans es feren ressò del doble homenatge que se li va retre a La Seca-Espai Brossa (dies 2 i 3-IV-2014) amb motiu de l'estrena de Lucrècia, de Joan Ramis i Ramis, la tragèdia neoclàssica catalana que ell va redescobrir durant els anys seixanta. Durant l'acte del dia 2, a la sala Palau i Fabre, davant la seva família, amics i representants de diverses institucions, alguns parlaments tracta-ren sobre les aportacions de Jordi Carbonell a la crítica teatral i a l'estudi del teatre català del XViii: després una breu presentació d'Hermann Bonnin, Àlex Broch resseguí tot el camí de la recerca que dugué Carbonell des del fons Rull a les biblioteques menorquines, on descobrí els manuscrits originals de Joan Ra-mis; Maria Paredes se centrà en els seus estudis sobre la tragèdia neoclàssica i en el tema i la finalitat de Lucrècia, i Sergi Marí, director de l'obra, parlà de la prime-ra posada en escena per al gran públic d'aquesta obra, escrita en català el 1769, en una Menorca sota la dominació britànica, fora del domini castellanitzant dels Borbons. L'acte finalitzà amb la representació, molt aplaudida, d'un fragment de llengua_literatura_25.indd 220 12/02/15 10:29