vella teoria romantica segons la qual el poble hauria creat col-lectivament la literatura oral traditional ha estat refutada ja fa temps. En aquests moments, es un fet generalment acceptat que cada compo-sicio to un autor individual que Ii va donar la forma originaria i que cada una de les modifications que posteriorment s'hi han introduft es obra d ' algun interpret igualment individual. I aixo no entra en contra-diccio amb el fet que aquesta literatura sigui anonima gairebe en la seva

more »

... t. Encara que el poble convisques amb aquests artistes , els admires , requeris frequentment els seus serveis i assimiles una part important de la seva obra, aviat deixava d'associar el nom del creador als textos adoptats. Nomes excepcionalment hom recordava el nom d'al-gun actor , a vegades equivocat. L'artista popular era conscient del deute que tenia amb la tradicio i no pensava en la posteritat ni solia reivindicar la paternitat de les obres mes enlla del moment que les reci-tava o cantava al seu public. I quan aquest donava la seva aprovacio a una composicio i 1'assimilava corn un element mes del patrimoni comu, passava a considerar-la com a cosa propia i no com a obra de cap autor individual. El concepte de propietat intellectual era practica-ment inexistent : la manca d ' un text fixat per a cada composicio feia mes que diffcil pensar en quelcom de semblant als drets d'autor. Qual-sevol persona que l'hagues sentit i assimilat era un interpret en poten-cia que tenia dret a repetir-lo amb variations o sense. Malgrat aixo, pero, i malgrat que , fins ara, elsinvestigadors han es-tat mes atents a la recollida i 1'estudi dels textos que als individus que els han creat, coneixem un bon grapat d'aquests poetes i algunes de les