catalanes, de la resta de l'Estat, d'Europa i també d'algunes dels Estats Units, i s'hi ha elaborat una gran quantitat de treballs de recerca acadèmica de molt alta qualitat. Amb posterioritat als pioners més il·lustres de l'època de la Renaixença que van treballar als Pirineus sobretot en els camps de la paleontologia i l'estratigrafia de l'època, dels treballs dels enginyers de mines a la re c e rca del carbonífer i dels geòlegs de l'escola alemanya de la dècada dels anys t renta del segle X

more »

... , les escoles catalana, holandesa i italiana són les més actives a la zona des de la dècada dels anys cinquanta del segle passat. Altres universitats europees hi han realitzat, i actualment encara hi duen a terme, treballs de re c e rca acadèmica i de formació. La majoria fan anualment cicles de pràctiques de geologia de camp per als alumnes, una gran part dels quals transcorre en l'àmbit geogràfic de la c o m a rca del Pallars Jussà, amb base a la ciutat de Tre m p . Molts dels resultats generats per la recerca acadèmica han estat presentats a la comunitat científica nacional i internacional en publicacions especialitzades i en diversos congressos i reunions, alguns dels quals han tingut lloc a la ciutat de Tremp. El més recent, el Congreso del Grupo Español del Terciario, impulsat per la Universitat Autònoma de Barcelona i amb la col·laboració del Consell Comarcal del Pallars Jussà i l'Ajuntament de Tremp, va reunir en aquesta ciutat més de sis-cents científics i professionals de la geologia. Així mateix, el territori del Pallars Jussà i de les comarques veïnes són visitats anualment per diverses excursions científiques. El Departament de Política Territorial i Obres Públiques, mitjançant el Servei Geològic de Catalunya, actualment integrat a l'Institut Cartogràfic de Catalunya, ha participat també en t reballs de re c e rca i desenvolupament tecnològic, com per exemple l'elaboració del primer tall geològic complet dels Pirineus, realitzat en col·laboració amb diverses institucions espanyoles i franceses. Actualment, està treballant en l'elaboració de la cartografia geològica dels Pirineus catalans a escala 1:25.000, i una de les zones de pro g ressió es tro b a a la comarca del Pallars Jussà. Aquests documents cart o g r àfics, en els quals s'identifiquen i es delimiten totes les formacions rocoses que constitueixen el territori són, juntament amb altres productes cartogràfics de caire menys específic, una infrastructura bàsica que s'utilitza en tots els treballs que tinguin relació amb les ciències de la Terra, i són una base i m p rescindible en les fases inicials dels projectes de les grans obres públiques i en l'ordenació del territori en general. Moltes empreses espanyoles, europees i nord-americanes que es dediquen a l'exploració i la producció d'hidrocarburs, empreses de serveis, i algunes de les organitzacions professionals de geòlegs més prestigioses del món, en col·laboració amb les institucions que s'han esmentat, fan servir el bagatge de coneixement fruit de la recerca institucional per recolzar-ne la pròpia recerca de tipus tecnològic i per formar-ne els propis geòlegs. Les roques que formen els territoris del Pallars Jussà i de les comarques veïnes de l'Aragó, són visitades cada any, des del final de la dècada dels anys seixanta del segle XX, per diversos grups de professionals que hi fan cursos d'aprenentatge i de reciclatge. Per a tots aquests grups de professionals, la comarca del Pallars Jussà i les comarques veïnes tenen, en relació amb alt res llocs del món on també hi ha afloraments de ro q u e s d'alta qualitat, l'avantatge que en un territori reduït es poden a n a l i t z a r, a més d'altres estructures geològiques molt impor- La geologia de camp Un dels principis de la ciència de la geologia afirma que l'estudi de les roques comença allà on es poden veure. Els llocs on resulta més fàcil tenir accés directe a les roques es troben a les cadenes de muntanyes. Els pro c e s s o s geodinàmics que han actuat en la formació de les ro q u e s n'han situat de formades a partir d'antics sediments que s'havien dipositat, per exemple, en antics fons oceànics, o d'altres que es van formar a l'interior de la Terra, a alçades que es troben actualment per damunt del nivell del mar. És en aquests indrets on es pot observar i mesurar la gran diversitat dels materials que formen l'escorça de la Terra, en condicions aptes per a fer-ne un estudi directe. Les cingleres, els barrancs i els talussos amb poca vegetació permeten accedir a seccions importants de roques que contenen informació parcial sobre la gènesi, l'estructura i l'edat de formació. Per integració de la informació que proporcionen aquestes seccions parcials, i amb el recolzament del cos teòric de les ciències de la Terra, els geòlegs obtenen models en quatre dimensions (les tres dimensions de l'espai ordinari, més la dimensió temps geològic) de la disposició, la composició i l'estructura interna de les roques que formen una àrea determinada. A part d'utilitats més immediates, els coneixements esmentats serveixen per a poder interpretar imatges de roques situades en el subsòl, a les quals no és possible tenir accés directe. Aquestes imatges, que s'obtenen mitjançant tècniques geofísiques, tenen un aspecte similar a les ecografies i, com amb aquestes, cal conèixer allò que s'hi veu per poder interpretar-les. Juntament amb altres estudis geològics, l'obtenció i la correcta interpretació d'imatges geofísiques d'aquesta mena té una importància especial en zones on les roques del subsòl són susceptibles de contenir recursos d'interès econòmic. D'aquesta manera, el coneixement adquirit directament a les zones accessibles i amb bons aflora-ments de roques serveix per a predir el comportament de roques de característiques geològiques similars, situades en zones llunyanes, les quals no han aflorat mai a la superfície i que, per tant, són inaccessibles a l'observació directa. I, inversament, la interpretació de les imatges de les roques del subsòl també ajuda a comprendre determinats trets visibles en superfície que podrien haver quedat amagats per manca d'un context general d'observació. El coneixement de la geologia dels Piri neus. El patrimoni geològic El patrimoni geològic es defineix com "el conjunt de recursos naturals, en general no renovables, siguin formacions i estructures geològiques, formes del terreny o jaciments paleontològics i mineralògics que permeten reconèixer, estudiar i interpretar la història geològica de la Terra i els processos que l'han modelat fins a assolir-ne la configuració actual. El patrimoni geològic representa la memòria històrica de la Terra, molt més antiga que la de l'ésser humà, i és un bé comú de la humanitat. La protecció del patrimoni geològic es fonamenta en els valors científics i en la importància que té la gea en la conformació dels ecosistemes i dels biòtops. Cal no oblidar tampoc el seu valor com a recurs recreatiu, per al gaudi del ciutadà modern, demandant creixent d'oci en la naturalesa". Des del final del segle XIX, els Pirineus han estat -i són-un subjecte fonamental dels estudis geològics en les seves distintes branques: paleontològics, estratigràfics, tectònics i estructurals, petrològics, econòmics.... La comarca del Pallars Jussà i les comarques veïnes compten amb afloraments de roques la qualitat dels quals se situa a primera fila de l'àmbit mundial. A més, les condicions climàtiques de la zona permeten dur a terme treballs geològics de camp durant gairebé tot l'any. Per aquestes raons, aquestes comarques han estat tradicionalment àrees preeminents de recerca i aprenentatge per als geòlegs de les universitats Materials carbonàtics del Cretaci Superior al marge dret del riu de Carreu Aflorament d'un sistema de barres o dunes submarines que es van sedimentar durant el Cretaci Superior a la zona de l'anticlinal de Sant Corneli