Em succeeix amb MÈTODE una cosa semblant al que, segons pareix, li passava a sir Lyttleton-segons asse-gura Henry Fielding en el pròleg de la seua obra més coneguda-, i és que havia elogiat tant aquest llibre, que es resistia a aparèixer en ell. La meua admiració per la revista MÈTODE es remunta als seus inicis, i ara mateix, per a escriure aquesta «Tribuna», m'he rodejat d'alguns dels seus pro-ductes més recents, com l'Autobio-grafia de Charles Darwin i la Dar-winiana, expressió del seu

more »

... ís amb les celebracions del bicentenari en la nostra Universitat, o Els nostres naturalistes i Tot sobre la mare, molt en la seua línia editorial, i Compro-vat científicament, que he disfrutat per la seua proximitat a la meua acti-vitat investigadora i per la finor de la seua reflexió sobre la publicitat en ciència. Sens dubte, la Universitat de València posseeix una capacitat ex-tremadament rica de divulgació ci-entífica, com demostra l'activitat de la seua Càtedra de Divulgació de la Ciència, pionera a la Comunitat Valenciana. Però MÈTODE és un cas singular i un referent com a revista d'excepcional qualitat, «de culte» m'agrada dir, acreditada pels premis que ha rebut, el més recent, el prestigiós Prisma Especial. Per aquestes raons, m'agradaria dedicar aquest espai, atorgat per deferència del seu editor, Martí Dominguez, per comentar un aspecte que no hauria de passar desaper-cebut, i és la rellevància concedida en NauNova (www. uv.es/naunova) a la divulgació de la ciència, i en particular a la revista MÈTODE, un fet que no ha estat mencionat fins ara en les ressenyes periodístiques. Com sabeu, NauNova és la proposta de la Universitat de València com a Campus d'Excel·lència Internacional, seleccionada pels ministeris d'Educació i de Ciència i Innovació. La missió de Nau-Nova és la producció de ciència per a la salut i la sosteni-bilitat per tal de contribuir al desenvolupament del model social europeu mitjançant el suport a la reorientació del nostre model productiu i a la generació d'ocupació basa-da en el coneixement; tot plegat amb voluntat integradora territorial i de projecció internacio-nal, conscients de la globalització de la societat i l'economia basades en el coneixement. La nostra voluntat podria sintetitzar-se, quasi en forma d'eslògan, com resa l'encapçalament d'un dels epígrafs del document: «La Universitat de València és part de la solució». Utilitzant el model conceptual de la innovació oberta, amb èmfasi en les nostres fortaleses científiques i en la formació en el context dels respectius espais euro-peus d'investigació i d'educació superior , la Universitat vol consolidar el nostre compromís pel desenvolu-pament regional i la nostra projecció internacional basada en la formació i investigació de qualitat. Dins del pla estratègic de NauNo-va, el seu quart eix defineix la neces-sitat de la comunicació fluida en la societat global, i dos dels seus pro-grames d'actuació es dediquen espe-cíficament a la comunicació i a la di-fusió científica, conscients del relleu actual d'aquestes dimensions. Entre les activitats previstes destaca la necessitat de focalitzar en un projecte integrat o pla de comunicació i de difusió de la ciència les àrees de NauNova, així com promoure la difusió internacional de la nostra oferta cientificotecnològica. La Universitat pot sentir un legítim orgull i satisfacció institucionals per aquest reconeixement de NauNova-Campus d'Excel·lència Internacional que ens situa en el context territorial com a institució acadèmica de referèn-cia, alhora que reconeix la nostra projecció internacional. Recordem la sentència de Berkeley, «esse est percipi», reinterpretable en el sentit que no existim si no som per-cebuts. També haurem de saber, doncs, comunicar a la comunitat universitària i a la societat la nostra condició d'excel·lència, i sens dubte, un instrument consagrat com un model de comunicació i difusió científiques és la re-vista MÈTODE de la Universitat de València, revista de re-ferència de la Xarxa Vives d'universitats.