Reaccions d'acoblament creuat: eines simples per a la construcció de molècules complexes

Feliu Maseras, Joan Aliberas i Maymí
2011 Ciències: revista del professorat de ciències de Primària i Secundària  
El premi Nobel de química de l'any 2010 ha reconegut el treball de tres químics que durant els anys 70 i 80 van obrir el camí a la realització de certes síntesis orgàniques que ara resulten fonamentals per a l'elaboració de substàncies d'interès en medicina, microelectrònica ... Paraules clau: reaccions d'acoblament creuat, catàlisi, pal·ladi, premi Nobel de Química El context Si fem un recompte dels deu darrers veredictes dels premis Nobel de química veurem que s'han distribuït de la següent
more » ... uït de la següent manera: • sis per a treballs relacionats amb la química biològica • tres per a treballs relacionats amb la química sintètica, • i un, el del 2007, sobre catàlisi heterogènia. La feina dels premiats d'aquest any s'integra clarament dins del vessant sintètic, que no és el majoritari, però que agrupa una tercera part dels premiats. A més, també es pot esmentar que no es concedeix per cap molècula o material contret però sí a mètodes per a facilitar síntesis. Tampoc no es premia al 2010 un treball recent del nou segle sinó que encara s'està reconeixent la importància dels treballs fets a la dècada de 1970. Així, el darrer Premi Nobel de Química, el corresponent al 2010, s'ha atorgat a Richard F. Heck, Eiichi Negishi i Akira Suzuki ( fig. 1) "pel desenvolupament de reaccions de síntesi d'acoblament creuat catalitzades per pal·ladi. Una innovadora eina química que ha millorat enormement les possibilitats dels químics per crear productes químics complexos, per exemple molècules basades en carboni tan complexes com les creades per la pròpia naturalesa". (Premi Nobel de Química, 2010). Figura 1. Els guanyadors del premi Nobel de química del 2010. D'esquerra a dreta, el nord-americà Heck, i els japonesos Negishi i Suzuki (Premis Nobel, 2010). La ciència Com és prou sabut, la química orgànica es basa en la capacitat dels àtoms de carboni de crear cadenes entre si. D'aquesta manera es poden obtenir molècules noves amb noves propietats, diferents de les de les substàncies naturals: nous medicaments, detergents no contaminants, les necessàries per aconseguir noves fonts d'energia, plàstics biodegradables, tractaments agrícoles molt menys contaminants... Només coneixent les lleis dels enllaços és fàcil dibuixar noves molècules... però resulta molt més difícil fer-ho efectivament al laboratori. Aquests processos cal dirigir-los "des de fora" controlant-ne les condicions perquè siguin adients per obtenir el resultat perseguit. Però, tot i així,
doi:10.5565/rev/ciencies.154 fatcat:lbnublccwngvjp2e56tq3kfvgq