Fraisse, Geneviève (2016). Los excesos del género: Concepto, imagen, desnudez

Andrés Armengol Sans
2018 Enrahonar: Quaderns de Filosofia  
Ressenyes juegos discursivos binarios. Aunque la renuncia y la separación de este esquema de pensamiento sea la única vía que tiene el feminismo de fundar un sujeto político que no mantenga la misma ficción de la que pretende alejarse, no debemos olvidar nunca que la filosofía misma se determina desde su lugar de enunciación. Así, enunciarse desde un lugar histórico, político, cultural e institucional concreto es un acto profundamente reivindicativo que reclama para sí un decir de la filosofía,
more » ... una verdad, un logos y una metodología. La especificidad de cada uno de los textos de esta compilación exige hacer filosofía desde la invisibilización, desde la memoria, desde el exilio y desde todas y cada una de las condiciones materiales y políticas que las autoras re-presentan, en cada caso, de nuevo para el lector. Se trata, así pues, de hacer filosofía desde la mera -siendo esta mera una gransingularidad. Geneviève Fraisse (París, 1948), filòsofa francesa que ha elaborat diverses obres al voltant del feminisme i la història de les dones, ofereix en el seu darrer llibre traduït al castellà una perspectiva que, lluny de quedar-se empresonada en la desconstrucció de normes i l'historicisme nominalista tan imperant en l'àmbit dels estudis de gènere, obre la porta a tres debats ben interessants. En aquest sentit, es podria dir que es tracta d'un text que aborda la dimensió del gènere i la pugna vers la igualtat entre els sexes des de la tríade següent: la vessant epistèmica del gènere, l'excés del sexe vers el gènere i les pugnes polítiques actuals. Pel que fa al que he volgut anomenar primer debat o problematització que travessa aquest breu però interessant assaig, Fraisse apunta que la producció i la mobilització conceptual no es redueix a una qüestió purament especulativa. Ans al contrari. Comporta una reorganització d'una realitat que suposa l'oportunitat per esberlar els processos epistèmics que construeixen un context. En aquest sentit, respecte al concepte de gènere, l'autora assenyala que: «Como concepto, el género es, pues, a un tiempo, una proposición filosófica (pensar el sexo y los sexos) y un instrumento, el medio de poner en práctica dicha proposición (hacer visible, mostrar)» (Fraisse, 2016: 48). Des d'aquest plantejament, la categoria de gènere no és pas reduïda per Geneviève Fraisse a identificacions sexuals o la desnaturalització del sexe, sinó que esdevé una eina metodològica i epistèmica que entronca amb una anàlisi històrica, sociològica i política. Apellant a la dimensió de producció de coneixement segons un replantejament del treball conceptual, el gènere esdevindria un excés respecte als usos més o menys domesticadors que, per exemple, es poden trobar en determinades polítiques públiques, on sembla que tan sols s'adopta la perspectiva de gènere per
doi:10.5565/rev/enrahonar.1213 fatcat:zkthu32hvvcdtjav52g3nvicxa