Des de la trinxera de la ironía: Viure al ras, de Rafa Gomar JOSEP-ANTONI YSERN I LAGARDA (UNED) En el panorama de la narrativa breu al País Valencia que va publicar el 1998, afirmava Vicent Alonso amb contundencia (p. 29): «Cree que és indiscutible que el conté ha ocupat una posició marginal en el panorama literari valencia deis darres anys. [...] cap autor no ha consolidat, ni en quantitat ni en qualitat, una obra contística digna de ser tinguda en compte.» Entre els motius que els crítics

more »

... ueixen per a explicar la feblesa de la narrativa curta al País Valencia n'hi ha un de molt important: la tendencia a considerar el conté com una forma narrativa menor que es defineix sempre com una mena d'assaig preparatori per a l'empresa, sempre mes important, de donar a Uum una novella. Aquest vici, atiat a mes per raons de mercat editorial, ve de Uuny i delata un cert complex d'inferioritat a mes d'una perspectiva erronia sobre el sentit deis generes literaris. Per aixó resulta tan cridaner que el mateix estudios dediqui una interessant ressenya a Legítima defensa amb el títol de «Contes que no son un prolegomen per a una novella futura»,' volent subratllar així la maduresa d'aquest recull, potser el millor de Rafa Gomar fins a hores d'ara. Ací no pretenc, pero, entrar en disquisicions teóriques. Voldria únicament presentar un escriptor que ja té una trajectória llarga i ben definida albora que convidar a la lectura de la que, fms fa ben poc, ha estat la seva darrera aportado en materia de contes: Viure al ras. ^ EN EL PRINCIPI JA HI ÉS QUASITOT Rafa Gomar (Gandia, 1955) inicia la seva vida literaria com a poeta. Els seus dos primers Ilibres son els poemaris Les quotidianies d'Arístides (1979) i ' La cursiva és meva. ' Una primera versió d'aquest treball va ser llegida I' 11 de maig del 2004 en l'ámbit del Vllé seminan «Lxctures de literatura catalana, 2003-2004» del Centre Cultural Blanquema a Madrid. En el moment en qué reviso aqüestes notes, Rafa Gomar ha publicat un nou recull de contes, Batees, i una novella curta, Rin, que incloc en la bibliografía, pero que no contemplo ací.