Resum: La situació de la derivació apreciativa dins la morfologia és excepcional, perquè la informació limitada que contenen, en general, les gramàtiques i els diccionaris sobre els apreciatius així com l'ús habitual d'aquestes formes en contextos familiars i informals fan que la creativitat dels parlants no es vegi limitada per normatives i que, per tant, aflorin solucions imaginatives, que, tot i la variació existent, segueixen uns condicionaments gramaticals clars. L'objectiu d'aquest

more »

... és aportar noves dades en aquest camp a partir de formes recollides en corpus tradicionals i per internet, amb una doble finalitat: d'una banda, aprofundir en les particularitats morfològiques de la sufixació apreciativa del català, amb especial interès per les de les categories que la bibliografia sovint ignora (és a dir, els apreciatius que no deriven de noms, adjectius o verbs); i, de l'altra, demostrar que les restriccions distribucionals que presenten els apreciatius amb relació a les terminacions que admeten tant les formes tradicionals com les noves creacions lèxiques permeten redefinir quines marques flexives nominals reals té el català. Paraules clau: derivació apreciativa, neologismes, flexió nominal, marques flexives, gènere, català. Abstract: The position of the appreciative derivation within morphology is exceptional, because, although the limited information that grammars and dictionaries reveal as for its formation and use, speakers freely use appreciative forms in familiar and informal contexts and often create new words without the restraints traditionally imposed by grammatical norms. As we will see, although the shape of these forms presents some variation, it complies with some well-defined constraints. This paper presents new data in this field collected through traditional corpora and internet, with a two-fold aim. The first purpose is to thoroughly examine the morphological characteristics of the appreciative suffixation in Catalan, with special reference to the categories usually ignored in the literature (i.e., appreciative forms derived from categories other than nouns, adjectives and verbs). The second purpose has to do with the distributional restrictions that traditional words and new creations show with respect to the endings they allow, in order to identify the true nominal inflectional marks of Catalan. INTRODUCCIÓ En la formació de paraules, la morfologia apreciativa -també anomenada valorativa, afectiva, expressiva, aspectiva o intensiva pels matisos semàntics que introdueix-ocupa un lloc especial perquè no es tracta d'un cas típic de derivació en què es crea un nou mot, sinó que només s'altera semànticament la base lèxica que modifica, afegint-hi un matís de grandària, diminutiu (cotxet) o augmentatiu (cotxàs), o de valoració subjectiva, positiva si és afectiva (marona) o negativa si és despectiva (politiquet). De fet, l'ús de formes apreciatives no ve imposat per la gramàtica, sinó que queda a l'arbitri del parlant; mostra, a més, una forta interacció amb la pragmàtica, perquè el significat de base dels apreciatius sovint es veu alterat pel context, les actituds dels participants i l'acte de parla mateix (Apa, quin cotxet que t'has comprat de 7 places!). En un bon nombre de casos el sufix apreciatiu ha perdut el matís aspectiu original per crear una nova unitat lèxica (cotxet «vehicle [...] destinat a portar-hi un infant o dos»). 1 Des del punt de vista formal, una particularitat que presenta la morfologia apreciativa és que, de vegades, és difícil de copsar la vitalitat d'algunes construccions. (*) Aquest treball ha rebut el suport del MINECO (FFI2013-46987-C3-1-P; ) i de la Generalitat de Catalunya (2014SGR918). Agraeixo a Jesús Jiménez els valuosos comentaris aportats a la primera versió del treball. La redacció final de l'article també s'ha beneficiat dels suggeriments dels revisors anònims. 1. Les definicions dels mots lexicalitzats són del DIEC, excepte quan s'indica una altra font.