El primer llibre del Libre de meravelles s'inicia amb un episodi força curiós. La intencionalitat de l'obra s'expressa en el pròleg: En tristícia e en languiment stava un home en stranya terra. 1 Fortment se meravellava de les gents de aquest món, com tan poch conexien e amaven Déu, qui aquest món ha creat e donat als hòmens en gran noblea e bonea, per tal que per ells fos molt amat e conegut. Aquest home plorava e planyia com Déus en est món ha tan pochs amadors e servidors e lohadors. E per

more »

... que sia conegut, amat e servit, fa aquest Libre de meravelles lo qual deperteix en ·x· parts, ço és a saber: Déu, Àngels, Cel, Elements, Plantes, Metalls, Bèsties, Home, Peradís, Infern. 2 Per tant, el lector, ja des del primer moment, espera que Llull entri a filosofar sobre Déu. Però no és així, el capítol dedicat a provar l'existència de Déu s'obre amb una pastorel·la. 3 La pastorel·la és un gènere poètic trobadoresc condicionat pel seu contingut. Aquesta composició és un diàleg entre un cavaller i una noia del camp, de condició social baixa, a la qual intenta seduir. El tractament que es fa de la figura de la noia és força respectuós i moltes vegades ella mostra major enginy que el cavaller a l'hora de resoldre la situació compromesa en què es troba. La pastorel·la sol tenir dos desenllaços: la pastora rebutja el cavaller amb el seu gran enginy o amb l'ajuda familiar que, algunes vegades, es tradueix en una pallissa al cavaller.