Què deu ser una catedral? El que aparentment molts definirien com una església gran i preferentment gòtica és en realitat un terme que ha tingut diverses concrecions al llarg de la història i que, a partir d'una definició única en sentit estricte, pot designar realitats prou diferents. Sense pretensió d'aprofundir en tots els aspectes que poden sorgir a l'entorn d'aquest plantejament, tindrem com a objectiu partir de la definició general per veure com aquesta s'ha anat encarnant en diverses

more »

... umstàncies. El concepte original i les seves derivacions Una catedral és l'església que és seu principal del bisbe resident d'una diòcesi, de tal manera que a cada diòcesi n'hi correspon una. El nom deriva del setial des d'on el bisbe instrueix en la fe el poble fidel, en grec cathedra; encara que hi ha nombrosos exemples de càtedres mòbils i que el seu ús perdurà molt, ben aviat aquests mobles esdevingueren també fixos en determinades esglésies, com ara algunes basíliques romanes a partir del segle IV. Per causa d'aquest objecte, l'església on habitualment celebra el bisbe d'una diòcesi és anomenada església catedral, ecclesia cathedralis, un terme que apareix al segle X però que es popularitza sobretot a partir del segle XIII. La catedral, doncs, és un lloc de culte com tota església cristiana, però a més, essent com és l'episcopat el grau suprem del sacerdoci i el bisbe, el cap i el pastor d'una església particular, les celebracions litúrgiques a la catedral constitueixen la màxima i més plena expressió del culte diocesà (i així ho defineixen els documents oficials de l'Església catòlica, com ara la constitució Sacrosanctum Concilium sobre la litúrgia en el seu número 41, un document generat l'any 1963 en el marc del Concili Vaticà II). Tanmateix, que a cada diòcesi li correspongui una catedral no vol pas dir que a cada bisbat hi hagi d'haver sempre i per força un sol edifici amb aquesta dignitat. Existeixen les anomenades «cocatedrals» o esglésies que comparteixen la dignitat catedralícia. Aquesta multiplicitat sol explicar-se per raons històriques. Pot donar-se que la seu d'una diòcesi hagi canviat de nucli urbà per causes demogràfiques, bèl·liques, administratives, etc. i que en el nou emplaçament una segona església sigui elevada a catedral, o fins i tot construïda de bell nou amb aquest objectiu. Un trasllat de seu d'aquesta mena fóra el cas de la diòcesi de Segorb-Castelló, designada precisament amb aquest nom doble. També pot succeir que per raons diverses dues o més diòcesis hagin quedat foses en una de sola, amb la qual cosa en aquesta diòcesi hi haurà dues o més catedrals. És el cas de la diòcesi d'Albarrasí-Terol. I, finalment, pot ser que s'anomeni catedral, encara que ja no ho sigui, una església que ho hagués estat en algun moment, com seria el cas de diverses esglésies d'Itàlia (a tantes poblacions, antigues seus de bisbats minúsculs, no és rar de trobar que la parroquial conserva el títol d'antico duomo) o tantes altres de França que deixaren de ser-ho a causa de les reorganitzacions diocesanes escaigudes sobretot entre 1790 i 1820 i que encara avui reben aquest nom. Davallant un altre graó en la generalització d'aquest concepte, popularment s'anomena també catedral tota església de certa envergadura, preferentment gòtica o goticitzant, sobretot quan domina el paisatge urbà d'una determinada població; a Barcelona, per exemple, no és infreqüent sentir parlar de les catedrals de Santa Maria del Mar o de la Sagrada Família, quan cap