El comerç del Marroc segons la intervenció duanera espanyola, 1862-1884
Omar Rodríguez Esteller
2001
Illes i Imperis
LA INTERVENCIÓ DINS EL CONTEXT COLONIAL EUROPEU LA INTERVENCIO espaiiyola de Ics duancs marroquincs cs va d u r a terme entre I'any IR62 1 cl 1884 amb la finalitat de completar el pagamcnt de15 100 inilions dc prssctes (40U inilionr de rralcs dc vcllón) que constituien la iiidtmnització de la Guerra ~A í r i c a (1859-60). D'aq u e s u quaiititat, e1 Culta havia aconseguit pagar-ne 40 milions exhaurint les reserves de les arques iinperials i 10 inés que li proporcioiiareii bariqucrs ariglcsris
more »
... I'accriihrc rlr IR61 se signava un acard entre el govern de Sidi Muhammad ihn Ahderrahaman i la monarquia espanyola segons el qual funcionaris i rccaptadors cspanyols cs dcsplacaricn a lcs dunncs dc vuit porrs marroqiiins ('l'$ngrr, 'lktiian, Laraix, I<ahar, Casahlanca, Mazagan, Safi i Mogador). La seva tasca scria la Iirri.rl,i.iíi <Ir: la rriciiai rlcl* drets que aqucstes duaiics aportaven fin, q u e es rompletés e1 pagamenr de la indernnirzació. Les quanrirars recaprades van ser anotades rigorosiment (excepte enels dos o tres primers mesos de la intervenció, segons el port) i ens perineten tragar l'evolució del conierg rnaritim marroquidurant aquests anys. N o obstarit aixb, abans d'analitzar I'cvolució de lcs dadcs dcls intercanvis cntre Europa i el Marroc entrr 1862 i 1884 presentaré alguncs consi-dcrac~ons snhrr l'a~ció cnlonlal cspanyola inscrida cii cl iiioviinent global de I'i~ri~rrialiriric cuiopcu. E1 desplacarnent cap al nord dcl iuriicri rriarruqui cri dctrimrnt dcl quc es desenvolupa~ va arnb les terres més al sud del Sihara e l qual estava ja en declivi-1 i la relació d'intercanvis ja gairebé exclusiva arnb Europa fan dc la iiitcrvcnció cspanyola dc les diianrs marroquincs un dcls moviments claus de les potencies ciiropccs pcr ronduir el ~Marroc cap a la colonització. En ccrta inancra, I'obertura comcrcial iiiiciada durarit la srgoria meirat del scgle xviir, especialment aprofundida amb el regnar de Sidi Muharnmad ibn Abdallah (1757-1790), havia posar les bases per a la penetració comercial dels europeus en atorgar avantatges comercials als espanyols en els acords jurídico-polítics i economics que se succeiren des de 1767 fins 1799,7 als quals s'acollicn la rcsta dc paisos curopcus. Pcr part esponyola, I'iifcnsiva qurdaria limitada diirnnt la primera meitat del rcglc XIX a rcrlainarions sobic la pcsca, cls prcsidir dc Ccuta i Mclilla i la piratrria. Púo uhstant aixb, Ics putlncics europees iiiiciarrri una ofensiva contra el inón arabornusulrrii quc s'iiiacrcix diria un cstil tcitülmcnt ' J.~L. MiBüe, Le Moroc ct i l u~. o p c vol. 11,. En aquotcs pdgincr I'auror morrra la imporcinciñ dcl comer5 rranrahnrii finr alr anyr quaiaiira del regle xir, pcru rdvcrtcix de aeva la futura decadencia. 'V. Ganci* FRANCO. "Urigenei conrempor~neoi de la polirica entcrior eapaiiola en Marruecos 1800~1845..,Awtoq. 1X (1988), p.38 L'auror argumenra en aquerr arricle iom ci produeix una tnnrició drl "modclo de Antiguo R é g i~ men" de relacions d'Espanya amb cl Marroc cap al "modclo contcmporánco crpaíiol dc polirica cxterior en Marruecos", pcrh iemprc com una nnvr cunrrrucció basada en el que ja a'lu acoi,seguit ñntrriurmcnt. 29 VegCr el capírol "The Seven Lean Yeari", al Ilihrr dc F.\< P~nsoNs Thr Orifki ofihr Mororran Queirion 1880~ TYIIII, ,~,~. n v -~o í . 3@ Op. ni., vol. 111,p.382. 31 F. V. P~nsi,xs, Tlic Origlrii $rhr .l"iororcan yumbn, p.90. 32 J L Mifc~,LrMoroc t r VEuropr, vol. 111, p.398.
doaj:78ae9ff00d2a475388ed13cd5b2f5dc9
fatcat:jahcfferxzcmdj2w5575ywv3a4