PERE ROSSELLÓ BOVER

Del Cartes, Ginard Rafel, Bauçà
unpublished
A TRES POETES MALLORQUINS DE LA POSTGUERRA: BERNAT VIDAL I TOMÀS, MIQUEL GAYÀ I JOSEP M. LLOMPART INTRODUCCIÓ El posicionament del P. Rafel Ginard Bauçà (Sant Joan 1899-Artà 1976) davant l'aparició dels nous corrents literaris dels anys cin-quanta és un exemple paradigmàtic del trasbals que tota l'Escola Ma-llorquina va patir cap a la meitat de segle. 1 Ginard sempre havia estat un defensor de la claredat i de la senzillesa, tot seguint els cànons clàs-sics; per la qual cosa, ja abans de la
more » ... ja abans de la guerra civil s'havia oposat a la li-teratura excessivament complicada a causa d'un excés d'intel·lectualis-me, que per a ell era representada per l'obra de Carles Riba. Als anys cinquanta s'obriren dos nous fronts davant seu: per un costat, la nova poesia de la generació de postguerra, que es basava sobretot en el con-reu de la metàfora i de la sinècdoque i renunciava al llenguatge basat en la lògica; i, per un altre, cap al final de la dècada, el realisme social que, per tal de denunciar l'opressió i els conflictes socials, incidia ob-sessivament en els aspectes més desagradables de la realitat i feia ús d'un llenguatge sovint amarat de renecs i de mots que havien estat considerats grollers o de mal gust. La inadaptació davant aquests nous corrents literaris és el tema de la majoria de les cartes del P. Ginard als seus amics escriptors. La insistència en el fet que els escriptors cata-lans contemporanis s'entretenguin a compondre «jeroglífics» és un altre dels aspectes de la seva reflexió. Ginard creu imprescindible per
fatcat:hyj2f7ctmjd2viixfkooyv4f6q