any 2017 toca parlar de Joan Fuster més que altres anys perquè se celebra l'efemèride dels 25 anys de la seua mort. A hores d'ara, ja podem visitar la casa museu de l'escriptor a Sueca. Joan Garí, en el seu Viatge pel meu país, escrit per al vintè aniversari de la mort de la veu valenciana més cultament enraonada, es queixava que al País Valencià, llevat de la d'Azorín i de la de Miguel Hernández, no hi ha cases museu d'escriptors on ancorar la memòria dels escriptors més potents de la nostra

more »

... ltura i organitzar-hi visites d'escolars per tal de perpetuar-n'hi el record significatiu. Els treballs previs sobre les guies de viatge de Fuster en què ens ha semblat que se sustenta la recerca de l'autor són els de Vicent Salvador i els de Josep Iborra. En el primer cas, no podia ser d'una altra manera perquè Salvador ha estat el director de la tesi que ha derivat en aquest llibre i amb qui Pérez Grau ja tenia treballs en coautoria sobre el tema. Josep Iborra, que ha dedicat apartats de la seua recerca fusteriana a les obres fins ara considerades menors del suecà, i també Joan Garí sobretot a partir de la seua particular visió-homenatge d'El País Valenciano suara esmentat. El llibre té una estructura quadripartida. Comença amb el capítol «Discurs i turisme», que és una reflexió sobre les guies de viatge al llarg de la història de la literatura. L'autor hi fa un repàs del gènere. Ens en situa els orígens en l'Antiga Grècia. Hi confecciona una línia històrica molt suggeridora, que ens trasllada des de la Descripció de Grècia de Pausànies (160-177 dC) fins a les guies de València predecessores de la de Fuster: al s. XIX, les de Vicent Boix o de Vicent Salvador i Montserrat, marquès de Cruïlles. Divideix el gènere en tres subgèneres; Pérez Grau situa El País Valenciano en el que ell denomina «guies d'autor» i que es trobaria entre