Presentació

Comitato Redazione
2018 Quaderns d'Italià  
Quaderns d'Italià 23, 2018 5-6 https://doi.org/10.5565/rev/qdi.395 ISSN 1135-9730 (paper), ISSN 2014-8828 (digital) En els més de vint anys d'història amb què compta Quaderns d'italià no s'havia dedicat encara un espai específic als diccionaris italians, tot i que Itàlia posseeix una tradició lexicogràfica llarga i valuosa, que pot comparar-se perfectament amb la d'altres importants llengües, incloses l'espanyol i el català. Les seves arrels s'enfonsen en l'Edat Mitjana, encara que els
more » ... ra que els resultats més notables no arribaran sinó a partir del segle XVI, sobretot amb la publicació del Vocabolario degli accademici della Crusca el 1612, model (declarat o no) de totes les grans empreses lexicogràfiques posteriors, in primis el Dictionnaire de l'Acadèmia francesa i el Diccionario de autoridades de l'Acadèmia Espanyola. Als segles següents apareixeran nous diccionaris, però els segles d'or de la lexicografia italiana seran el XIX i el XX, donada la quantitat, l'abast i la qualitat dels seus projectes lexicogràfics i de les obres publicades. I no s'ha de perdre de vista que els diccionaris serviran també com a escenari per a les disputes entre els partidaris de cadascuna de les tendències de la secular Questione della lingua. En els últims decennis. en particular a partir dels anys setanta del passat segle, la lexicografia italiana ha assistit a un extraordinari floriment de diccionaris, inèdits o en edicions renovades, i no només monolingües (n'hi haurà prou amb recordar noms com Zingarelli, Devoto-Oli, Garzanti, Sabatini-Coletti, De Mauro...), sinó també bilingües en les seves combinacions amb les principals llengües, entre elles l'espanyol, i de molts altres tipus. Un passat tan ric ha produït nombrosos estudis sobre la història de la lexicografia italiana, sobre diccionaris o sobre lexicògrafs concrets; sovint, però, falten estudis sobre la rica i valuosa producció actual, tant de les obres més consultades pel públic italià (com els citats Zingarelli, Devoto-Oli, etc.) com sobre els diccionaris de major amplitud (com Battaglia, el GRADIT i el VOLIT). Per contra, la lexicografia bilingüe de l'italià amb altres llengües i més concretament de la combinació italià-espanyol, compta amb una abundant quantitat d'estudis tant sobre els diccionaris antics com sobre els actuals. 1 Per tant, són nombrosos i variats els motius que justifiquen un dossier com el que ara presentem. En ell el lector trobarà contribucions que se centren en la
doi:10.5565/rev/qdi.395 fatcat:u4dqqiaxqfa3lo2daj4ibei4lu