0. Introducció Ens situem en època d'una certa còpia d'edicions traduïdes del Salteri, en paral·lel a l'inici de la intensificació de l'activitat inquisitorial. Entre els anys 1477 i 1478, mossén Joan Roís de Corella, chef de file dels escriptors valencians del Segle d'Or, col·labora a actualitzar una vella traducció del Salteri que el pas del temps havia fet de difícil comprensió. El Sant Ofici-molt actiu en eixe moment-encausà el responsable de l'actulització, el convers Daniel Vives (=Vi)

more »

... les concrecions judaïtzants que continguera el seu treball: «a consell de degun convés o d'altra persona, o mirant algun original en ebraych» (Ventura 19). El mestre en Teologia, Roís de Corella, en desacord amb la literalitat excessiva de la versió (Puig, 124 i 128-129), escomet la seua pròpia traducció-una part de la qual serà l'objecte del presente estudi-molt més elaborada, però que té un final desgraciat, perquè l'inquisidor Monasterio la censura i, finalment, la porta a la foguera (López 1985, 25-27). Retinguem, però, que en la fórmula de l'acusació que he reproduït, l'inquisidor equipara el consell d'un convers-no parla d'un convers judaïtzant, sinó que ho generalitza-amb la consulta del text «original en ebraych», perquè les prevencions que posa de manifest ens resultaran útils per a comprendre tant la conducta del tribunal com el valor que li atorgava a l'evitació de qualsevol sospita d'intervenció no cristiana sobre el text. Els documents del procés inquisitorial, però, no s'han conservat, de manera que, de moment, només ens queda la possibilitat d'una anàlisi filològica que permeta esbrinar les raons per les quals el Sant Ofici cremà la versió corellana del Salteri i ho faré mitjançant l'aplicació de la lectio cursiva a alguns salms significatius, en especial a partir de la comprensió del sentit que tenen les glosses que incorpora el traductor al text original, per a ell Vg, i les solucions que adopta en alguns casos, sovint consistents en subtils alteracions del sentit del text. La col·lació amb la traducció de Vi i les aportacions dels Sants Pares ens ajudaran en l'intent. Com a resposta a eixe intent, avance que he dut a terme l'estudi dels Sls que anote tot seguit, salms significatius» he dit més amunt, i ho són per les raons que comente en cada cas, i que he analitzat segons els criteris referits ací: en un mateix llibre apareixen els comentaris a Sl 1 (López 2007, 211-230), perquè té un contingut sapiencial (Trebolle 49), propi del pensament corellà (López e. p.). En segon lloc, hi vaig analitzar el Sl 26 (López 2007, 231-266) entre altres raons perquè és un Sl de lamentació (Kraus 509) i, per tant, presenta concomitàncies amb la resta dels Sls estudiats. Així mateix, m'he acostat al Sl 101 (López 2007, 265-293), el cinqué dels salms penitencials. Per últim, ha aparegut un estudi de Sl 54 (López 2012, 319-341), temàticament pròxim perquè també té caràcter de lamentació. Per bé que, com és lògic, l'estudi de cada Sl és individuat, no cal dir que el mètode de treball ha estat el mateix per a tots els casos, identitat que ha generat introduccions de redacció similar atesa la diversitat de llocs d'edició, però conclusions específiques. Presente ara la lectura del Sl 73 perquè també és u dels Sls de lamentació, l'anàlisi del qual contribuirà a comprendre si els destinataris del treball corellà són, com vaig mantindre en altre lloc, els conversos dirigents de la València de la segona meitat del segle XV, tots ells membres del cercle literari de Corella i també perseguits pel Sant Ofici (López 2007, 81-131). Com a indici especial tindré en compte els esforços actualitzadors que, per damunt del simple trasllat, fa el traductor a fi de fer-lo acceptable