JOSEP LLUÍS MARTOS SOTSMISSIÓ AMOROSA: UNS POEMES MAL EDITATS

Joan De, De Corella
2009 Llengua & Literatura. Núm   unpublished
Sotsmissió amorosa és un d'aquells poemes en els quals no s'ha pa-rat la crítica i crec que ha estat per les dificultats interpretatives que té. 1 Bona mostra d'això és el fet que, quan Josep Romeu i Figueras (1984) estableix els cicles poètics corellans, localitza aquest poema en aquell * Aquest treball s'emmarca dins el projecte d'investigació Del impreso al manuscri-to: hacia un canon de transmisión del cancionero medieval, del qual sóc investigador principal (Ministerio de Ciencia e
more » ... e Ciencia e Innovación, FFi2008-04486). 1. En moltes ocasions, la fortuna editorial de les obres literàries està en relació di-recta amb l'interès que la crítica els ha atorgat com a paradigma d'un autor, d'un gènere o, fins i tot, d'una època. Fins ara, Joan Roís de Corella compta amb quinze poemes de tema profà de caràcter independent i no inserits en les seues proses, tretze dels quals han estat editats críticament per Miquel i Planas (1913: 414-433); els dos restants són les co-bles esparses «Des que perdí a vós, déu de ma vida» i «Del jorn que us viu d'altra gens no·m pot plaure», que són unica del Còdex de Cambridge (MARTOS, 1999a, 2005a, 2005b). Jordi Carbonell (1973), seixanta anys després de l'edició de Miquel i Planas, en fa una versió modernitzada i divulgativa. Tot i no ser una nova edició crítica, té la virtut de transcriure per primera vegada les obres fins aleshores inèdites del Còdex de Cam-bridge, únic cas aquest en què consulta els testimonis corellans. Si Carbonell segueix fi-delment l'edició crítica de Miquel, completant-la, però generant-ne alguna errada en les lliçons, Llorenç Soldevila (1985), en una edició altament divulgadora i de venda als quioscos, distribuïda per Orbis, es limita a copiar la de 1973. A aquestes edicions cal afe-gir la tasca d'Almiñana i Vallés (1984-1985), que transcriu, des de criteris filològics poc consistents, el Cançoner de Maians (MARTOS 1999b, 2001a, 2005a) i, recentment, l'edi-ció i traducció que Eduard Verger (2004) fa d'alguns textos corellans. La majoria dels poemes corellans es recullen sols en aquestes edicions, entre els quals es troba Sotsmis-sió amorosa. Les antologies poètiques són les que marquen la diferència, com demostra el maldit, que apareix també en les recopilacions de Briz (1867: 246-247), Martínez Ro-mero (1994: 56-57) i Archer i Riquer (1998: 286-289). D'aquestes, sols l'antologia de Tomàs Martínez se centra en l'obra de Joan Roís de Corella i és interessant veure quina selecció en fa. No antologa les dues esparses de Cambridge, ni Sotsmissió amorosa, ni Imperfecció humana, ni l'elogi al príncep de Viana, ni dos textos relacionats amb Feno-llar: la pregunta i resposta sobre si Pot matar pietat? i la Cobla de dos sentits. Alguns d'a-quests poemes són molt senzills literàriament i no arriben a ser paradigma del Corella al qual ens té acostumat la crítica, però d'altres són tot el contrari.
fatcat:sscx5j6thve23jtwyjwztwg4yq