25 anys d'` optica.Qù e podem veure que no v` eiem abans?

Santiago Rico
unpublished
Introducció. 25 anys d'òptica Ara fa uns vint-i-cinc anys, concretament entre el 4 i el 6 de setembre de 1985, va tenir lloc a Maó la primera Trobada Científica de la Mediterrània. En aquest article procurarem fer una mirada retrospectiva en l'àmplia matèria de l'òptica i n'assenyalarem alguns avenços i millores durant aquest lapse de temps. Realment, en aquest camp de la ciència i de la tècnica han succeït molts esdeveniments i han aparegut grans invents i aplicacions tecnològiques que han fet
more » ... ògiques que han fet avançar el coneixement de la natura cap a nous nivells, impensables fa 25 anys. Un primer indici del desenvolupament de les tecnologiesòptiques el tenim en el terme fotònica que, tot i que va ser definit per Pierre Aigran el 1967, era pràcticament desconegut, mentre que ara se'n fa unús continuat i constant per designar les aplicacions tecnològiques de la llum. També cal tenir en compte que, com que l'òpticaés una disciplina transversal, ha participat activament en diversos camps de la recerca, n'ha ampliat la visió del conjunt i ha fregat les fronteres del coneixement fins a nous ĺ ımits. Aquestes noves tecnologies, a més d'augmentar el saber científic, han contribuït a fer-nos la vida més fàcil, més còmoda i més intercomunicada (i també, a vegades, més accelerada), i una bona part d'elles han intervingut especialment en el camp de les tecnologies de la informació i de les comunicacions. En aquest article es repassen les novetats que han aparegut en aquest temps en els camps de la visió, de la tecnologia per a la visió del microcosmos, i per a la recerca en l'espai profund del macrocosmos amb els telescopis. Es revisen alguns nous components i noves tecnologies per fer imatges que es concreten en el circuit CCD i en els sensors per a les imatges tèrmiques, sense entrar en les imatges mèdiques, tema d'un altre article. També es passa revista als avenços d'algunes tecnologies relacionades amb el làser, amb la informació i les comunicacions, totes basades en la llum, com ara els discosòptics, les memòries hologràfiques i les fibresòptiques. Finalment, es revisen els premis Nobel que han estat relacionats amb l'òptica. 2 Visió. Hi veiem millor i més clar Sense cap mena de dubte, ara hi veiem amb més comoditat que fa 25 anys. Si fixem la mirada en les ulleres de correcció visual, tenim més facilitat en la vista de prop, ja que s'eviten les bifocals i trifocals, gràcies al desenvolupament de les lents progressives, que, tot i que es van descobrir els anys cinquanta, en aquestúltim període s'han perfeccionat i popularitzat. En general, les lents ara estan compostes de materials més lleugers i tenen recobriments més eficients i duradors. També les lents de contacte han millorat perquè tenim materials de més qualitat, són més permeables i fins i tot es poden portar lents d'un solús i llençar-les. La cirurgia associada a la visió ha millorat el tractament de les cataractes amb cristal·lins artificials, ara es té més experiència en el tractament de les retinopaties amb làser, s'ha avançat molt en la recerca sobre l'ull humà i es coneixen millor les aberracions gràcies a l'ús de sensors de front d'ona. Però potser l'avenç més important i més extens ha estat el tractament de les ametropies per làser a base de retocar la curvatura de la còrnia, amb la qual cosa s'han assolit precisions de fins a mitja diòptria. De fet, tenim un precedent el 1950 amb les idees del barceloní Josep Barraquer, que inventà el microqueràtom. Encara que el 1978 s'aplicà la queratomia radial, que consistia a fer incisions radials, no donà resultats gaire satisfactoris. Així l'any 1970 aparegueren les primeres idees i el 1987 els primers prototips de la tècnica LASIK (laser-assisted in situ keratomileusis). La tècnica consisteix a fer una incisió circular de 270 graus en la còrnia, cosa que permet aixecar-la (com si fos una tapa d'una llauna de conserva) i, acte seguit, s'aplica un làser robotitzat comandat per ordinador que modela la forma adequada que prèviament s'ha programat per variar la curvatura. Finalment es re-col·loca la tapa de còrnia aixecada, com es veu en la figura 1. Aquest mètode té el gran avantatge que deixa intacta la part frontal de la còrnia i, per tant, no hi queden cicatrius. Hi ha diverses variants, com la PRK (photorefractive keratotomy ), apareguda el 1995, el LASEK (laser epithelial keratomileusis), el 1996, i l'intraLASIK, el 2003, que no necessita retallar la tapa perquè empra un làser de femtosegons que focalitza amb gran precisió per dins de REVISTADEFÍSICA V4 N7 09 32
fatcat:otorou3rszaflpyd2o6mgdy6l4