Revista catalana de dret públic, núm. 36, 2008 I. Introducció: conceptes jurídics i saber jurídic Tot i que es tracta d'un terme que s'ha emprat tradicionalment per designar el conjunt de normes i mesures de seguretat davant els riscs biològics, el cert és que en els darrers anys s'ha generalitzat la utilització comuna de l'expressió «bioseguretat» per al·ludir a un grup heterogeni i variat de normes i principis generals articulats entorn dels processos moderns de manipulació genètica dels

more »

... s vius. El concepte ha adquirit densitat material i s'ha concretat de manera paral·lela a l'explosió actual del coneixement científicotècnic sobre la base genètica de la vida. Des d'un enfocament aproximatiu, es pot dir que el terme fa referència directa als instruments (físics, químics, biològics, etc.) de seguretat o garantia de les pràctiques i les operacions biotecnològiques. Però, a més, no es tracta solament d'un concepte tècnic o científic, sinó també jurídic. La bioseguretat seria el complement normatiu de la moderna biotecnologia. Encara que, com es veurà més endavant, no existeix una definició «oficial» d'aquest concepte, ni una recepció expressa en la normativa reguladora de les tècniques de manipulació genètica dels éssers vius, el cert és que es tracta d'un terme assumit cada vegada més per la doctrina jurídica especialitzada. I és que el «saber jurídic» no sempre -i, malauradament, cada vegada menys-resideix en les normes, ja que cada cop adquireix més protagonisme el paper «creatiu» -o almenys integrador o superadordels operadors jurídics, a través del mecanisme secular de la construcció de «conceptes jurídics». El dret és una realitat eminentment proteica i versàtil. Explicar el dret, fer-lo objecte del coneixement, no consisteix només a col·locar-se al mateix nivell que la seva manifestació (el dret positiu), sinó que cal adoptar, alhora, una actitud de reflexió, crítica i adaptació constant al moment. Com ha dit bé Hernández Gil, «els "mals" que afligeixen el saber jurídic no procedeixen dels excessos científics, sinó, al contrari, de la falta d'un desenvolupament epistemològic ple. [...] Hi pot haver canvis de rumb en el procés cognoscitiu, crisis de fonaments i situacions d'incertesa. Tanmateix, la marxa enrere, la involució, la resignació i la renúncia són incompatibles amb l'estructura del saber. La consciència de les limitacions i de les dificultats ha de tenir sempre una traducció positiva: el propòsit d'obrir vies superadores. [...] La grandesa d'una ciència no s'ha d'esperar del seu objecte, sinó de la capacitat inquisitiva de les nostres investigacions. I aquesta capacitat inquisitiva, que suposa una autovigilància crítica del pensament, no es produeix sense una disconformitat amb les fites assolides». 1 Dret i ordenament jurídic no són termes equivalents. El saber jurídic, instrumentalitzat i encarrilat a través del «mètode», serveix, precisament, per enllaçar i cohesionar ambdós elements. La ciència jurídica, per la seva inherent i constant insatisfacció reflexiva, és, per tant, el mecanisme superador de les deficiències, temporals i materials, d'un positivisme ja superat. I una de les seves manifestacions és l'edicció de «conceptes jurídics». Un concepte és una construcció intel·lectual, més o menys sintètica, que realitza un subjecte unint, conjugant o sintetitzant diversos materials i elements. La seva viabilitat rau, a més, en el fet que es tracti d'una construcció plausible i coherent, capaç d'aglutinar l'essència material del conjunt de «referents» de partida. Els conceptes jurídics són, per tant, dret, encara que no es trobin recollits, com a tals o amb una definició oficial, pel dret positiu. El seu caràcter sintètic i mal·leable permet no només superar les rígides construccions legals, sinó la seva adaptació -en certa manera pedagògica-a noves realitats imposades per l'afany crític de l'operador jurídic. Com que els 1 Hernández Gil, A., Saber jurídico y lenguaje, Obras Completas, tom 6, Madrid, 1989, pàg. 12-13. La bioseguridad como concepto jurídico | 3 Revista catalana de dret públic, núm. 36, 2008 conceptes jurídics no «són», parlant estrictament, dret (positiu), sinó que només «es donen com a tals», existeixen exclusivament en la mesura que els ha elaborat el seu autor, és a dir, només tenen una existència (intel·lectual) subjectiva i convencional, però aquest mateix caràcter «transcendental» és el que permet, a través d'un procés d'objetivització i generalització, que el dret ofereixi respostes, en aquest cas indiciàries o nuclears, a nous desafiaments de la realitat, a nous problemes imbricats amb l'objecte de regulació. Els conceptes jurídics complementen la regulació, enriqueixen l'anàlisi d'una determinada institució i permeten el tractament metanormatiu de l'ordenament jurídic. 2 La «bioseguretat» com a concepte jurídic suposa, per tant, la superació dels estrets i compartimentats paràmetres positius de la regulació actual sobre les ciències de la vida. Encara sense plasmació literal, contribueix, en tant que síntesi d'uns determinats elements normatius, a la consolidació del saber jurídic, sobretot en una matèria altament nova, dinàmica i escassament tractada per la doctrina jurídica del nostre país. Per tant, és interessant plantejar una investigació succinta sobre la formació progressiva del concepte, la seva plasmació analítica en la regulació positiva i les conseqüències aplicatives que deriven del seu tractament uniforme. A més, sembla convenient tenir, en els moments actuals de difusió i generalització de les pràctiques d'enginyeria genètica, un concepte directriu, aglutinador de tots els elements comuns a aquestes pràctiques, que serveixi de guia per aproximar-s'hi i com a referent científic per fer-ne l'anàlisi jurídica. II. Integració i pluralitat del concepte II.1. La formació dogmàtica i legislativa del concepte El risc de no comptar amb una definició oficial, institucional o legal del concepte rau en l'extrema vaporositat dels seus contorns. Més enllà del seu caràcter instrumental com a garantia de seguretat i control d'unes determinades operacions (requisits i elements de seguretat), i encara dins d'un context estrictament jurídic (controls normatius), 3 el cert és que es tracta d'un concepte tremendament obert i plural. Els àmbits de projecció són variats, les tècniques de regulació complexes i diversificades, els subjectes implicats diferents i els principis informadors diversos, depenent de l'àmbit específic de les ciències de la vida objecte d'anàlisi. Tenint en compte la finalitat de regulació, es parla, així, de bioseguretat agropecuària, bioseguretat farmacèutica, bioseguretat industrial, bioseguretat hospitalària, etc. Atès el lloc d'experimentació, de bioseguretat mediambiental, bioseguretat de laboratoris, bioseguretat en hivernacles, bioseguretat de centres o instal·lacions d'investigació, etc. Tenint en compte les tècniques o mecanismes utilitzats, de bioseguretat davant riscs biològics, bioseguretat davant riscs de pràctiques d'ADN recombinant, bioseguretat davant riscs d'infecció hospitalària, etc. Ens trobem, doncs, amb un concepte nou, heterogeni i complex des de la perspectiva de la seva dimensió material. La seva construcció dogmàtica, en tant que neologisme importat per al·ludir a una realitat ambivalent i dinàmica, ha seguit per això un procés d'integració o síntesi, tant des de la diversitat cientificotècnica de referència com des de la mateixa pluralitat normativa de recepció. Com a punt de partida es pot dir, tal com s'avançava més amunt, que la seguretat biològica o bioseguretat és, en termes generals, una part de la seguretat ambiental que fa referència immediata al disseny i la implementació de