Prèvia Començaré indicant que el present treball no s'inscriu en el marc de cap projecte DGIC..., núm. X, ni es troba sota el patrocini de cap ministeri ni conselleria, sinó que, prou més simplement, forma part d'una línia d'investigació que vaig encetar fa alguns anys sobre el que, en principi, fó-ra el contrari d'allò a què m'havia dedicat ja des de molt abans, és a dir, a l'estudi del Noucentisme. Què de més oposat a aquest i, doncs, en el fons, de més indestriablement complementari seu, que

more »

... l'antinoucentisme? En un tal sentit, és que em re-meto un cop més a l'afirmació, tan il·lustrativa a efectes metodològics, d'Eduard Valentí Fiol: «Un movimiento o escuela se define no sólo por sus realizaciones o sus dogmas, sino también por las reacciones defensivas que provoca» 1. En la mesura llavors que el Noucentisme s'identifica-i és identificat-amb el classicisme 2 , el resseguiment de l'antinoucentisme ha de consistir a prendre també en consideració les contestacions al tal classicisme.