El català parlat pels jueus de Cervera a la segona meitat del segle XV

Josep María Llobet i Portella
1993 Espacio, Tiempo y Forma. Serie III, Historia Medieval  
A diferencia de la llengua castellana que, mes o menys alterada, s'ha conservat entre alguns descendents d'aquells jueus que foren expulsáis deis regnes hispánics l'any 1492, el cátala sembla que no ha deixat rastres fácilment perceptibles en la llengua de les actuáis famílies sefardites. Amb tot, ¿no seria possible, en cas que aquells jueus establerts a les poblacions catalanes coneguessin i usessin la llengua catalana, detectar algunes paraules o construccions d'aquell cátala antic en la
more » ... la antic en la parla actual deis jueus o, almenys, en escrits no catalans posteriors al segle xv, que mostressin l'origen cátala de l'emissor del missatge? * UNED. Centro Asociado de Cervera. ^ La ciutat de Cervera és la capital de ia Segarra, comarca situada a l'interior de Catalunya. Hom trobará dades geográfiques i históriques sobre aquesta poblado a: Gran geografía comarcal de Catalunya, vol. 9. Barcelona, Fundado Enciclopedia Catalana, 1983, págs. 44-65. ^ Peí que fa a l'expulsió deis jueus de Cervera (i també de Tárrega, població que dista 12 km de l'anterior): LLOBET I PORTELLA, Josep M., «Els jueus de Cervera i Tárrega, l'any 1492», 425 JOSEP M. LLOBET I PORTELL7\ METODOLOGÍA Si bé els documents cerverins escrits en cátala i procedents de persones jueves son abundants, no hi ha seguretat que fos el mateix interssat el que escrivís el text, rao per la qual aquests escrits no son válids per al nostre objectiu. Sortosament, disposem d'un altre tipus de documents en els quals un notar! escrivia exactament alió que manifestava oralment la persona jueva, cosa que ens permet conéixer amb mes garantía el léxic i les construccions usades per la persona que parlava. En conseqüéncia, hem portat a cap una recerca sistemática entre la documentado notarial produída a Cervera durant la segona meitat del seglexv^. El resultat ha estat la localització de trenta-quatre textos", amb els quals hem elaborat els apéndix I i II. En el primer oferim la transcripció deis documents. En el segon, donem, per ordre alfabétic, el vocabulari procedent de les frases pronunciades per persones jueves. Un tercer apéndix conté la nómina deis jueus esmentats en la documentado. CONCLUSIONS L'análisi de les expressions usades pels jueus cerverins durant la segona meitat del seglexv que es troben contingudes en els documents transcrits, ens permet afirmar que el grau de domini que tenien de la Mengua catalana devla ser similar a la resta deis habitante de la poblado, ja que gairebé totes les formes es troben recollides com a própies del cátala en les obres especialitzades'^. Sembla que no hi ha diferencia apreciable, peí que fa al grau de domini de la llengua, entre les formes d'expressió usades pels homes i les de les dones. Aquest conjunt de mots i construccions, encara que només siguí una petita mostra del cátala usat pels jueus de Cervera en el període estudiat,
doi:10.5944/etfiii.6.1993.3560 fatcat:ov6qf3i2lvfxhhbov7lbg6m2ee