Nombres, combinatòria i nusos: del discret al continu *
José María, Montesinos Amilibia
1997
Societat Catalana de Matemàtiques
unpublished
Aquells que m'han precedit en la tasca d'inaugurar el curs en aquesta Acadèmia de ben segur que han experimentat la incertesa i la perplexitat del científic submergit ena les seves recerques personals, a qui es demana que les expliqui en llenguatge planer: Quiero hacer una prosa, deia Berceo, en roman paladino, con el cual suele el pueblo fablar a su vecino, ca non so tan letrado por fer otro latino, bien valdrá, como creo, un vaso de bon vino. Aquell bon jan sabia el llatí perfectament, però
more »
... vi de La Rioja li agradava més. Li passava com a les modistetes de Sant Sebastià: Iru damatxo Donostiyako [.. . ] josten ere ba-dakite, baña ardua edaten obeki. 1 No estic pas demanant que la tradicional gerra d'aigua amb què els oradors ens aclarim la veu sigui substituïda per algun vi de qualitat; simplement manifesto que és una bona lliçó, que tot científic ha d'aprendre, haver de comunicar la seva ciència de manera que brolli dels seus llavis en un llenguatge planer i comprensible per a tothom. Ep!, i sense fer escarafalls per les dificultats que això comporta, ans aprenent a soterrar-les sota un xic d'humor, com ens ensenya el gran poeta Berceo! Això és ben difícil, i fins i tot en els congressos especialitzats (més que res en els de caràcter general, com el Congrés Internacional que es realitza-com els Jocs Olímpics-cada quatre anys) podem veure com cal lluitar amb aquesta dificultat. Sovint, un conferenciant que està omplint pissarres i més pissarres amb demos-tracions, teoremes, idees, dibuixos, etc., diu: «bé, aquí els he enganyat una mica: l'argument és més difícil». I això, davant dels especialistes! El punt està que qual-sevol ciència, i especialment la ciència matemàtica, s'ha de tractar amb delicadesa. De vegades, la més petita variació d'un enunciat el fa ser fals. Els contaré una petita anècdota sobre això que, com veurem, acaba tràgicament. L'anècdota és una mica llarga i caldrà posar-hi paciència. Només prometo que * Versió catalana del discurs inaugural de l'any acadèmic 1996-1997 a la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales. 1 «Les tres damisel. les de SantSebastì a, de cosir prou que en saben, però el que millor fanésfanés beure vi (Cançó popular donostiarra).»
fatcat:b74kiljzyjdonegwp7hvra5dhy