En una de les sales més famoses del Neues Museum de Berlín s'exposa ininterrompudament des de 2009 el bust de Nefertiti que un equip d'arqueòlegs alemanys va trobar a Egipte el 1912. La peça va arribar a la capital alemanya fruit d'un dels nomborosos espolis que es van portar a terme els últims anys del segle xix i principis del xx, i que van donar contingut als museus occidentals de la modernitat. Actualment, la sala on es troba l'escultura de Neftertiti té unes normes que limiten l'entrada

more »

... spectadors i prohibeixen l'ús de càmeres fotogràfiques i de vídeo. La vigència dels patrons normatius que marquen aquesta mena de museus es va posar en dubte quan l'octubre de 2015 els artistes Nora Al-Badri i Jan Nikolai Nelles van piratejar l'escultura de Nefertiti: la van escanejar, en van elaborar un model digital 3D i el van publicar a internet en domini públic. Així, l'escultura ha adquirit el potencial de ser reproduïda, reinterpretada, transformada, recontextualitzada i resignificada. En aquest estudi descrivim el projecte d'Al-Badri i Nelles, anomenat Nefertiti Hack, i ens hi basem per a analitzar la figura dels autors del projecte com a arqueòlegs del museu del segle xix i traductors del bust de Nefertiti. Els artistes han traslladat la peça d'un format a un altre, actuant com a potenciadors de futures resignificacions, i han emprat aquesta traducció per a efectuar una revisió des de la crítica postcolonial de les narratives sobre les quals s'ha construït el museu vuitcentista.