El turisme a les Illes Balears és considerat la major font de riquesa económi-ca i com un dels fets més decisius i básics a l'hora d 'estudiar i analitzar les t r an sfor m acions ocorregudes sobre l'espai i l'economia illenca en els darrers vint-i-cinc anys. El fet turístic, sota la forma de monocultiu económic, ha sot-mes a un procés de dependencia els restants sectors económics, I també, tal com diu Climent Picornell: ha trastocat de dalt fins a baix les estructures, men-talitats, paisatges

more »

... altres essencies de les quals «gaudieru les illes abans de l 'arribada massiva dels vaixells i els avions charters carregats de turistes pro-v inen ts dels paisos industrialitzats d 'Europa Central i Nórdica. (PICORNELL, 1978, b). És, dones, el fenomen turístic la causa de les profundes transforma-cions de l'espai que, en moltes ocasions, ha canviat totalment els paisatges preexistents, com succeeix als indrets del litoral. I si bé en altres no ha canviat la morfologia física o almenys no ho ha fet tan radicalment, sí que ho han fet les estructures sotmeses a les exigencies del sector de l'hosteleria. És aquest el tema que intentarem desenvolupar explicant alllarg d 'aquesta llicó en primer lloc el fenomen turístic i la seva evolució i en segon les inciden-cies més importants que ha tingut sobre les transformacions de les variables de l'espai de les Illes. Cornencarem, dones, amb una periodització del turisme i passarem posteriorment als canvis en els quals ha influit i fins i tot condi-cionat. 2. La periodització del turisme a les Illes Balears A partir de I'avenc de periodització del fenomen turístic exposat pel Professor Climent Picornell (PICORNELL, 1978, a; 1978, b) hem dividit la seva evo-lució histórica en una serie d 'etapes amb peculiaritats representatives. Són les següents: 1) L 'etapa del turisme tradicional individual, que es pot fer arribar fins als anys 1950; 2) L 'etapa de transició del turisme individual al turisme de masses que compren la década del 1950 al 1960; 3) L 'etapa del turisme de masses divisible en quatre fases: una primera, la de l'afermament de I'afluéncia turística de masses, que aniria des del 1960 al 1967; una segona, la del creixe-ment caótic del turisme que va des de l' esmentada data fins a la primera crisi, la del 1973; una tercera, de crisi que arriba al 1981; i una quarta, la fase actual, des del 1981 on s 'entreveu una certa tendencia cap a una recuperació del fet turístico Vegem, ara amb més detall quines són 'les peculiaritats de cada una d 'elles. 17