Les contribucions de Thomas Sargent i Christopher Sims: expectatives, política monetària i fiscal Albert Marcet, professor d'investigació de la ICREA i de la Barcelona Graduate School of Economics

El Nobel
unpublished
d'aquest any ha estat per a Thomas Sargent i Christopher Sims. Crec que la majoria d'especialistes estaran d'acord que és un premi merescut. Fins i tot que arriba un pèl tard. Tots dos han estat diverses ocasions a Barcelona i han dirigit la tesi de diversos economistes del país o hi han treballat. Tots dos han treballat en moltes àrees, aquí hi ha un petit resum, amb alguns comentaris sobre com es pot interpretar la crisi econòmica. Coordinació de la política fiscal i monetària A l'article
more » ... ria A l'article «Some unpleasant monetarist arithmetic» Sargent i Wallace van explicar que la política fiscal i la política monetària s'han d'estudiar conjuntament. Per exemple, els Estats Units i el Regne Unit tenen dèficits més alts que els països de l'àrea euro. Però tot sembla indicar que els inversors pensen que el deute de països europeus és menys solvent. La gran raó és que la po-lítica monetària a l'àrea euro no estava encaminada a sostenir aquest deute, mentre que als Estats Units i al Regne Unit sí. Christopher Sims va escriure un article al The Economist el 1999 explicant que la manca de coordinació de les polítiques fiscals de països europeus portaria a la crisi actual. Sembla que ara els polítics europeus estan prenent mesures per garantir-ne la coordinació. Credibilitat de les polítiques fiscals Thomas Sargent ha emfatitzat la importància de la credibilitat dels anuncis de política econò-mica. En particular va interpretar els episodis d'hiperinflació d'entreguerres a l'Europa central sota aquest prisma. És inútil anunciar polítiques que difícilment es compliran; cal anunciar polí-tiques creïbles i crear les institucions que en garanteixin el compliment. La Unió Europea s'ha atipat de fer declaracions que no s'han complert els darrers anys. El pacte d'estabilitat i progrés havia de fer la coordinació de la política fiscal i monetària a la zona euro, bo i exigint un màxim d'un 3 % de dèficit públic. Però França i Alemanya van deixar clar que no pensaven que aquest límit se'ls havia d'aplicar el 2003 i la credibilitat d'aquesta política es va debilitar enormement. Ara bé, era previsible que aquest límit es trencaria atès que un 3 % és un límit al qual les nostres economies sovint arriben i que no hi havia un mecanisme clar per fer
fatcat:hg7g7tg2vjavtb3cxwarsgzu2i