Al gener de 2008 varem tindre l'oportunitat d'estudiar una peça inèdita del Museu del Cau Ferrat a Sitges, la qual es va trobar a la necròpolis fenício-púnica del Puig des Molins (Eivissa) a principis del s. XX. Aquest és un exemplar interessant ja que no comptem amb molts paral·lels de peces etrusques a la necròpolis, i pot ser un dels primers testimonis del ritual funerari als inicis de la freqüentació del puig al s.VI a.E. El recipient va anar a parar a Sitges de mans de Santiago Rusiñol

more »

... 1-1931), més conegut per la seua faceta de pin-tor o escriptor. Aprofitant un dels seus viatges a Mallorca va visitar Eivissa, i impressionat pel Puig des Molins, va dema-nar un permís per excavar-hi (Rusiñol 1999: 75-79); així, va aconseguir un xicotet lot de peces 1 , que el 1912 va dipositar en el Museu del Cau Ferrat, on actualment encara es conser-va (Tarradell 1974: 245; Tarradell et al. 1975: 22; Fernández 1992: 37). DESCRIPCIÓ DE LA PEÇA Es tracta d'una gerra o olpe de bucchero nero etrusc de la forma 8C de Ramage (Ramage 1970: 31-32, 36); 8D de Albore (Albore-Livadie 1979: 97); làm. XIX de Bouloumié (Bouloumié 1979: 119, làm. XIX); 1b de Rasmussen (Rasmussen 1979: 90-91); i B-NERO Jg1 de Lattes (Py 1993: 137). Es troba al Museu del Cau Ferrat de Sitges, amb el número d'inventari 1247, exposada actualment en una vitri-na del mateix (fig. 1). La seua boca és rodona, amb una nansa alta que s'eleva per damunt d'ella. La nansa té un lleuger aprofundiment al centre. El seu coll és cònic i el seu cos piriforme. La base té per la seua part interna unes arestes prou marcades. Les seues dimensions són (en cm): alçada màxima de 14,7 (sense nansa) i 16,4 (amb nansa); diàmetre de la base 4,2; diàmetre de la boca 7,1; amb una profunditat aproximada de 13,9; amb una r.d.p. 2 de 0,51. La seua argila és granulosa, amb un color beige grisaci, sense desgreixant visible. La superfície és negra mat, que afecta la totalitat de la peça en la seua superfície externa i part del llavi per la seua part interna. Es conserva sencera excepte un petit fragment en el peu. La datem entorn el 625-550 a.E. aproximadament. Per la seua morfologia, es tracta-ria d'un recipient apte per contenir i vessar líquids. Bibliografia: Rasmussen 1979: 89-91, 156, 158. EL POBLAMENT I LA CULTURA MATERIAL DE L'EIVISSA ARCAICA El marc històric i econòmic d'aquestos moments és complex , i, sense voler aprofundir en el tema, fem un breu resum del que es porta dient des dels últims 20 anys. Sembla haver un primer poblament a mans de gents vingu-des de "l'extrem occident del Mediterrani fenici", és a dir, del Cercle de l'Estret, entre el segon i el tercer quart del s. VII a.E.; aquest primer contingent s'establiria en primer lloc a Sa Caleta (Ramon 1994: 366). A finals del s. VII o principis del s. VI es començaria a poblar de manera més continuada Ebusus per part de gents procedents del mateix àmbit (Costa, Gómez Bellard 1987: 53), abandonant-se així l'assentament anterior RITUALS I AIXOVARS FUNERARIS AL PUIG DES MOLINS (EIVISSA) RIASUNTO A seguito della presentazione di una olpe di bucchero etrusca inedita pertinente alla collezione archeologica di Santiago Rusiñol, al Museo del Cau Ferrat, si farà un riepilogo dei ritrovamenti di provenienza etrusca sul versante mediterraneo della Peninsola Iberica e delle Baleari, e sulle vie di approvvigionamento degli stessi. In tal modo prenderemo in considerazione buona parte del materiale localizzato per lo più nel settore di Can Partit, nel quale vi era un'alta concentrazione di tombe arcaiche, contemporanee all'arrivo di questi prodotti. In conclusione, si porran-no in relazione tali materiali per riflettere sui possibili rituali che i vivi effettuavano per accompagnare il defunto nell'aldilà, e in secondo luogo si rifletterà sui corredi dei defunti. PAROLE CHIAVE: Ibiza, commercio, Etruria, rituali, corredi. 333 SAGVNTVM EXTRA-9, 2010.