És ben sabut que la Gramàtica és la ciència d'una llengua, un joc d'equacions pel qual un idioma és perforat fins als seus fonaments i exposat en la seva naturalesa més descarnada. No obstant, no escapa a ningú que aquest mètode també pot ser, tal i com detalla el diccionari, l'art de parlar i escriure correctament una llengua. Entre la matemàtica pura i la creació pautada, no crec que sigui casual, doncs, que Sònia Moya, professora de llengua i literatura espanyoles, hagi optat per donar-li al

more »

... seu primer poemari un títol tan suggerent com polisèmic: perquè una gramàtica de l'equilibri no només implica activar la cadena de significacions que insisteix en dibuixar la lògica interna de totes les coses i persones -dels poemes rere la tauleta de nit a l'agenda que condensa el temps en un instant, d'un jo innominat a un tu que ocupa els espais del passat, del present i del futur-sinó que, al mateix temps, suposa reivindicar un recorregut de lectura que no s'oblidi del caràcter conjurador que la pràctica de l'escriptura requereix. Per això, al final del "Monòleg de la 'c' trencada", la veu poètica dirà: "Però si parlo de mi / ho faig sempre a mitges, / m'entrebanco amb la 'c' trencada / i trenco l'aroma i les lletres / de la meva ortografia, / per fer un collage de mots / que soni interessant i creïble, / i anar passant, / dia a dia, / fins que algú en desxifri l'entrellat". Així les coses, no estranya que el text es construeixi sobre la mateixa base triàdica que defineix tot conte popular: perquè des de les conjugacions verbals i la morfologia geogràfica fins a la necessària semàntica d'un escenari que reubiqui les experiències en un pla personal, el què en definitiva Gramàtica de l'equilibri proposa és un cant al lent aprenentatge d'una quotidianitat que esclata de moltes maneres. I és que a ningú sorprèn que en el duet entre un home i una dona un contratemps es mengi la meitat dels compassos ("Contratemps") o que, en un gest de rebelió que no amaga la ironia del mateix, el subjecte reclami una marca en femení per cridar la seva independència i la seva individualitat ("Crostes", 1 Premi Amadeu Oller