Estudios sobre el teatro medieval El teatre català tardomemdieval: una esplendor literària i escenogràfica

Ferran Huerta, Viñas
unpublished
Les diverses temàtiques que enriquiren les representacions nadalenques medie-vals als Països Catalans i, en conseqüència, també el drama tardomedieval, foren d'una varietat extraordinària. I ho són, especialment, si les comparem amb les que són presents a les peces equivalents de la resta de la Peninsula que s'han conservat. Aquesta riquesa temàtica esdevé, a més a més, el determinant que produeix una esce-nografia igualment complexa i espectacular. A tall d'exemple, recordem el que diu Joan
more » ... el que diu Joan Mas i Vives al seu recentment publicat Diccionari del teatre balear (primer volum) sota el registre «Consuetes de Nadal»: La Consueta de la Nativitat de Jesús Crist-segons ell la més interessant de tot el conjunt de peces des del punt de vista literari, opinió ja manifestada prèviament per Josep Romeu i Figueras en els seus estudis d'aquesta peça-comença l'acció amb l'episodi de la Sibil·la i l'Emperador, continua tot centrant-se en el tema de l'anada de la Sagrada Família a Betlem i en les escenes de pastors i dedicant un considerable nombre de versos als diàlegs entre Josep i el nebot Joanet-en realitat Sant Joan Baptista-, els quals tracten de temes tan diversos com el dels dubtes de Josep en veure l'embaràs de la Verge o el de la Creació i caiguda de l'home com a conseqüència del Pecat Original. Una barreja temàtica que, com veiem, agrupa tradicions folklòriques junta-ment amb matèria de polèmica cultista. Però el que ara ens interessa més remarcar és l'alt nivell humorístic i el to còmic d'aquests diàlegs, mai assolit en cap dels altres textos coetanis a aquest que pertanyen al mateix cicle de Nadal. La riquesa lèxica, junt amb la gran originalitat de les idees d'ambdós personatges, dóna al diàleg una vivacitat i un humor totalment propis d'un text dramàtic «d'autor». La tan encertada combinació de registres religiosos i profans crea igualment uns diàlegs de pastors força allunyats dels esquemàtics i impersonals intercanvis que acostumem a trobar en les altres peces. En aquesta els Pastors són més realistes (amb noms diferents dels tradi-cionals Tonet, Tomeu i Pasqual) i semblen extrets d'una peça profana més moderna. El nivell literari del text arriba a una de les seves cotes més altes quan el diàleg entre Josep i Maria, durant el seu desplaçament a Betlem, utilitza una composició de tipus «cançó de malmaridada», fent un «contrafactum» en forma sacra.
fatcat:zweiwehwnzaj3puodev2ag4yx4