Filters








2,443 Hits in 1.6 sec

Jaume Vernet; Eva Pons; Agustí Pou; Ramon Solé; Anna Maria Pla, «Dret lingüístic»

Thomas Gergen
2005 Revista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law  
L'editor -o curador-de l'obra, el professor de sociolingüística Albert Bastardas i Boada, ens informa en el Vernet, Jaume (coord.); Pons, Eva; Pou, Agustí; Solé, Ramon; Pla, Anna Maria.  ... 
doaj:dd7c9563b12b4aeb8d8ae9b69961fdec fatcat:dbuyao54obg4fiqnv6lfyfezce

L'Espill de Jaume Roig: una lectura mèdica

Jaume Pons Roca
2016 Scripta: Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna  
The Espill of Jaume Roig: a medical lectio Resumen: En moltes ocasions els estudis de l'Espill de Jaume Roig s'han centrat exclusivament en els aspectes misògins de l'obra, la qual cosa ha impedit aprofundir  ...  Abstract: In many cases, studies on the Espill of Jaume Roig focused exclusively on the misogynist aspects of the work, which has prevented further other aspects that, maybe, may alleviate this burden.  ...  Aquesta definició permet situar Jaume Roig, sens cap dubte, en el si de la medicina escolàstica.  ... 
doi:10.7203/scripta.0.9282 fatcat:dawuyjztofd6nfcdi2ucfb3abi

Presentation

Jaume Casals Pons
1985 Enrahonar: Quaderns de Filosofia  
Amb aquest número, ENRAHONAR recupera la fórmula de fer alternar la miscel+lania i el tema monogrAfic que, per raons d'un provisional alentiment en la producció, havia quedat suspesa d'eng del núm. 3. Seria un error quasi teoric dedicar més ratlles del compte a la presentació d'aquesta mi~cel~lania i a l'argumentació d'una coherencia global que, sens dubte, no es persegueix. D'altra banda, l'índex i els mateixos deu articles que li donen cos ens alliberen d'anunciar el tema de cadascun d'ells.
more » ... ubratllem, tanmateix, que dos d'aquests articles, el de J. Sales i el de M. Vidal, ambdós sobre Serra Hunter, haurien de formar part, de fet, del nostre número monogra-
doi:10.5565/rev/enrahonar.811 fatcat:3zzea5wagfda7ibmacotqv7v7m

Dicctionnaire des philosophes

Jaume Casals Pons
1985 Enrahonar: Quaderns de Filosofia  
Jaume Casals Pons Dictionnaire des philosophes, PUF, París 1984 (2 vols.) Els francesos han publicat recentment un bon diccionari de noms propis de filosofs.  ... 
doi:10.5565/rev/enrahonar.839 fatcat:e74ceyc6ifcbngg34qpe2om2y4

Immunoescape the link between emphysema and lung cancer?

Jaume Sauleda, Francisco Javier Verdú, Sergio Scrimini, Ernest Sala, Jaume Pons
2019 Journal of Thoracic Disease  
Jaume Sauleda 1,2,3 , Francisco Javier Verdú 1,2 , Sergio Scrimini 4,5,6 , Ernest Sala 1,2,3 , Jaume Pons 2,7Servei Pneumologia, Hospital Universitari Son Espases, Palma de Mallorca, Spain; 2 Institut  ...  Instituto Multidisciplinario de Salud, Tecnología y Desarrollo (IMsaTeD, CONICET-UNSE), Argentina; 7 Servei Immunologia, Hospital Universitari Son Espases, Palma de Mallorca, Spain Correspondence to: Jaume  ... 
doi:10.21037/jtd.2018.12.133 pmid:30997211 pmcid:PMC6424755 fatcat:56a6htkb7rdhrmbonz7x6zjaua

Manel GRANELL, Humanismo integral

Jaume Casals Pons
1984 Enrahonar: Quaderns de Filosofia  
doi:10.5565/rev/enrahonar.937 fatcat:qwzk3yhlqnao7owgy2pvogkvha

GINEBRA I MOLLINS, Esperança; TARABAL BOSCH Jaume (eds). El Reglamento (UE) 650/2012: su impacto en las sucesiones transfronterizas. Madrid: Marcial Pons, 2016, pp. 479

Mariusz Załucki
2017 International and Comparative Law Review  
Review on GINEBRA I MOLLINS, Esperança; TARABAL BOSCH, Jaume (eds). El Reglamento (UE) 650/2012: su impacto en las sucesiones transfronterizas.  ... 
doi:10.2478/iclr-2018-0024 fatcat:y6wjs3gc6ffibirdpnnon3h25e

Antoni MARÍ, L'Home de geni

Jaume Casals Pons
1985 Enrahonar: Quaderns de Filosofia  
Jaume Casals Pons Dzctionnaire des philosop hes, PUF, París 1984 (2 vols.) Els francesos han publicat recentment un bon diccionari de noms propis de filosofs.  ... 
doi:10.5565/rev/enrahonar.838 fatcat:asmjwaz4y5fxxop2oy6dpg4mza

Ideal history of Jacques le fataliste

Jaume Casals Pons
1985 Enrahonar: Quaderns de Filosofia  
Jaume CASALS PONS En els grans temes de la Historia de la Filosofia hi ha fragments autosuficients. Es diuen .histories i d e a h .  ... 
doi:10.5565/rev/enrahonar.817 fatcat:uxg22ar4mzgerar3vpbfcuqzkq

The paradox of all possible worlds

Jaume Casals Pons
1984 Enrahonar: Quaderns de Filosofia  
Gairebé des de la infantesa, Leibniz projecta la construcció d'un alfabet dels pensaments humans. Passat el temps, i per les nocions fonamentals de la seva metafísica, aquest alfabet de pensaments es convertid en un inventari testimonial de les substancies del món. Pero la reforma o, almenys, I'ampliació de la Iogica aristotelica que hereta dels escoliistics continuara present. La logica inventiva consisteix a posar I'art combinatoria al sevei de I'ideal alfabetic. Sota el lema praedicatum
more » ... subjecto, la miquina de Leibniz treballa en dues direccions: donat un subjecte, trobar tots els seus predicats possibles; donat un predicat, trobar tots els seus subjectes possibles. Més tard, novament, el concepte logic de «substancia singular» fari precipitar aquest treball analític en el model en xarxa de I'univers. La combinatoria és el motor, engega la producció de totes les series de predicats formables. La logica inventiva, la gavella: de totes les series formables, en discerneix les possibles, és a dir, les que no continguin predicats contradictoris. L'operació doble es repetid, quan la noció de serie esdevingui primordial, prenent la serie com a unitat del cilcul, en l'ordre de les series de series. Pero, per la naturalesa comprensiva de les series en els subjectes que constitueixen, el model en xarxa restara identic a I'anterior dels predicats. Identic fins en la Monadologia. 1 la geometria convergent de la xarxa permetra I'enllac entre la doctrina de la incomunicació de les substancies (la doctrina del paral.lelisme psicologic de les series amb subjecte impredicable d'altres subjectes, la doctrina del desenvolupament temporal de l'harmonia preestablerta) i el principi dels indis-cernible~. Amb el procediment inventiu, logic -per les pretensions alfabetiques-i ontologic -pel fet d'arriscar la identitat formal de l'alfabet i la realitat-, I'home pot exhaurir l'estudi de les relacions entre els conceptes finits d'un conjunt finit (nombre finit de subjectes i predicats) i extreure'n tots els enxarxats logics possibles o, seguint I'exercici majestuós de les paraules leibnizianes, tots els mons possibles. Déu, fornit d'una intel.ligencia de capacitat immensament analítica, desfa I'entrellat dels infinits (de les infinites series substancials possibles), selecciona el millor dels mons possibles i, finalment, el crea. Generós Leibniz que inventa l'ordre gramatical del temps i I'espai, la limitació en les funcions de l'infinit orgíac de que Bruno I'havia fet hereu. De cop i volta, si Leibniz és un gramatic i la seva logica estrictament una filosofia del judici, . les bases de la paradoxa estan posades. Si hi ha, d'una banda, un Leibniz hipocrita que pateix tot polemitzant amb Des Bosses, que ha de salvar la religiositat de la seva doctrina, que defensa la llibertat i el pecat possible quan I'ombra del spinozisme l'amenaca fatídica, un Leibniz que, com diu Bertrand Russell, ha de somriure a les princeses i, de I'altra banda, un Leibniz aautentic» i descarnat, que s'amaga al darrera del primer i descobreix el subjecte i la substancia després d'analitzar I'estructura de les proposicions no-existencials, carregant la pura sintaxi amb la responsabilitat sencera dels seus primers principis, si argumentem definitivament que els seus mons poden estudiar-se com a teories i conjunts de proposicions, aleshores és legítim ocupar-se de la paradoxa dels mons possibles. L'enunciat és: «Podríem considerar l'estructura del món real identica a la dels mons possibles si no fos que: a) La intel.ligencia humana és finita. 6) L'existencia del món real no és un predicat de les substancies sinó que depen de I'acte creador diví. Per tant, cal establir uns criteris de distinció». La primera dificultat és d'ordre 16gic. Sorgeix d'una interpretació massa rapida dels criteris de Leibniz que falseja les seves propies idees. Es tracta de l'associació als mons possibles de ven'tats necess2ries, an2lisifinita, proposicions analítiques i princzpi de contradicció, i al món real de veritats contingents, analisi infinita, proposicions sintztiques i pl.incz)i de raó szlficient. Evidentment, l'associació no és correcta del tot quant als mons possibles perqu? un món possible (so és, seguint la nostra hipotesi, un món consistent , no-contradictori) pot contenir subjectes amb un nombre infinit de predicats i, per consegüent, proposicions que únicament puguin verificar-se a través d'una anilisi infinita (no és el moment de tractar de vincular a aquest pro-
doi:10.5565/rev/enrahonar.985 fatcat:jhk72k6erzba3a6fvb4m3bdpla

Time in the Philosophy of Bergson

Jaume Casals Pons
1989 Enrahonar: Quaderns de Filosofia  
Time in the Philosophy of Bergson) The central point of Bergson's philosophy is the intuitive experience of duration, which is situated on the antipodes of the traditional idea of time. This conception of time, according to Bergson, puts time on the same leve1 as space, as a measurable entity, as the succession of instants to measure what come before and what comes afterwards. However, this conception is a complete fallacy resulting from the illegitimate projection of the characteristics of
more » ... e in the dimension of time. Real time is not so much a form of exact access to the world of objects, but rather the true substance of life itself: it is qualitative, creative duration, a vital impulse which is grasped intuitively as the essential memory beyond the images and the material which form the present moment of perception and which are in reality the spacial solidification of duration in its flow. El temps en Bergson i Bergson són la mateixa cosa. Si no fos perque, un cop examinat el programa d'aquestes jornades sobre el temps, he vist que em pertoca fer el paper, juntament amb el profesor Vial Larraín, de representant «genuí» de la filosofia, no hauria elegit de cap manera aquest tema. Un tema que, d'altra banda, m'ha estat encomanat així mateix, amb aquest títol. Hauria elegit, per exemple, un dels punts més conflictius del bergsonisme, com és l'osci~lació que hom percep en l'autor entre l'opinió d'una identitat entre el temps bioldgic i el temps ontoldgic i l'opinió d'una contradicció entre ambdós conceptes. La primera ancorada essencialment en L'evolució creadora (l'obra més llegida i coneguda i. al meu parer, més enganyosa de Bergson, perque ha donat lloc a la idea errdnia d'un filintrop pseudo-romintic estovat) i la segona en El riure i Materia i memoria. O bé hauria escollit un altre conflicte, inicialment allunyat del problema del temps -pero que hi remetria, sens dubte, com qualsevol altre tema-, com ara el problema de la subjectivitat en el món virtual i veritablement essencial, ontolbgic, de la memoria. El verb designa l'acció, i l'acció pertany exclusivament al inón de la materia, al present, que és fenomknic, inessencial, psicolbgic. Perb, si hom m'admetés de posar simbolicament verbs en l'ambit ontolbgic de la memoria, virtual i essencial, ¿en quina persona caldria conjugar-los i en quin nombre? La materia, el meu cos i les imatges que el volten, és el meu present. ¿Es lícit dir que la memoria, tota virtual i, per aquesta raó, essencial, indeleble, més enlla del trhngol fenomenic, font creadora de les meves imatges i la rneva acció, és el meu passat? La realitat absoluta, innegociable a partir de conceptes, és l'impuls vital que intueixo al fons del meu ésser i que transporto a tota la realitat. És un impuls universal. ¿En quin moment comenco a ser jo? ¿En quin punt de la progressiva relaxació de la durada, que caracteritza el pas gradual de la substancia vital al fenomen material, de la memoria virtual a la imatge i l'acció, comenca la primera persona del singular, el jo penso? Aquestes són les preguntes que m'interessa fer a Bergson, les preguntes que em separen de la seva claredat espectacular, de la seva capacitat expositiva fabulosa. ! són les preguntes que avui procuraré oblidar, per poder donar una idea, tan senzilla com pugui, del temps en Bergson. Aparentment, Bergson és un autor que els interprets han de deixar tranquil, que s'explica perfectament tot sol. És impossible tractar de millorar les explicacions que el1 mateix ha donat, amb una gracia i un control del llenguatge admirables. La seva pretensió va ser no publicar res que no estigués completament madur des de tots els punts de vista, lbgic, didactic, estetic ... 1, en efecte, les seves obres semblen acabades i polides fins a la darrera i més subtil capa de vernís. Un no pot llegir Bergson sense experimentar el sentiment de tenir entre les mans un treball perfecte. Tan perfecte que l'experiencia immediatament posterior és un deshnim aclaparador, la sensació de no poder fer res amb la filosofia bergsoniana fora de rellegir els textos i, quan cal, llegir-los en veu alta. L'interpret sortira guanyant si sap limitar-se a ser rapsoda. Pero, al meu parer, hi ha un punt on aquesta perfecció es retorca i enganya, un punt violent dintre del bergsonisme. Aquest punt de torsió es detecta, en primer lloc, en la mateixa perfecció. En concret, en la sorpresa que comporta el fet que una filosofia amb les aspiracions descriptives i heurístiques més altes, una filosofia amb vocació de sistema, s'expressi en un llenguatge elaborat literariament, en un llenguatge pla, no gens co~loquial, pero certament facil. Es veritat que aixb sorpren perque els filosofs sistematics, els de l'anomenada ((filosofia forta», ens han acostumat a plantejar-nos la seva comprensió com un esforc herculi. que comenca amb la digestió d'un vocabulari ple d'espines i continua amb l'epopeia d'una lentísima i exasperant lectura, amb el turment d'una gitnnhstica ir-itel.lectua1 que no s'atura després dels quinze minuts reglsh
doi:10.5565/rev/enrahonar.764 fatcat:2vxsiq72w5drtoheskbalmjova

Systemic inflammation after inspiratory loading in chronic obstructive pulmonary disease

Antonia Fuster, Jaume Sauleda, Ernest Sala, Bernardí Barceló, Jaume Pons, Miguel Carrera, Aina Noguera, Bernat Togores, Alvar G N Agustí
2008 International Journal of COPD  
Patients with chronic obstructive pulmonary disease (COPD) present systemic inflammation. Strenuous resistive breathing induces systemic inflammation in healthy subjects. We hypothesized that the increased respiratory load that characterizes COPD can contribute to systemic inflammation in these patients. To test this hypothesis, we compared leukocyte numbers and levels of circulating cytokines (tumor necrosis factor alpha [TNFalpha], interleukin-1beta [IL-1beta], IL-6, IL-8, and IL-10), before
more » ... nd 1 hour after maximal incremental inspiratory loading in 13 patients with stable COPD (forced expiratory volume in one second [FEV1] 29 +/- 2.5% ref) and in 8 healthy sedentary subjects (FEV1 98 +/- 5% ref). We found that: (1) at baseline, patients with COPD showed higher leukocyte counts and IL-8 levels than controls (p < 0.01); and, (2) one hour after maximal inspiratory loading these values were unchanged, except for IL-10, which increased in controls (p < 0.05) but not in patients with COPD. This study confirms the presence of systemic inflammation in COPD, shows that maximal inspiratory loading does not increase the levels of pro-inflammatory cytokines (IL-1beta, IL-8) in COPD patients or controls, but suggests that the former may be unable to mount an appropriate systemic anti-inflammatory response to exercise.
pmid:18488438 pmcid:PMC2528210 fatcat:ep7rjmvmtjcwbbo3udtwryhgce

Comparative Mitogenomics in Hyalella (Amphipoda: Crustacea)

Francesco Zapelloni, José A. Jurado-Rivera, Damià Jaume, Carlos Juan, Joan Pons
2021 Genes  
We present the sequencing and comparative analysis of 17 mitochondrial genomes of Nearctic and Neotropical amphipods of the genus Hyalella, most from the Andean Altiplano. The mitogenomes obtained comprised the usual 37 gene-set of the metazoan mitochondrial genome showing a gene rearrangement (a reverse transposition and a reversal) between the North and South American Hyalella mitogenomes. Hyalella mitochondrial genomes show the typical AT-richness and strong nucleotide bias among codon sites
more » ... and strands of pancrustaceans. Protein-coding sequences are biased towards AT-rich codons, with a preference for leucine and serine amino acids. Numerous base changes (539) were found in tRNA stems, with 103 classified as fully compensatory, 253 hemi-compensatory and the remaining base mismatches and indels. Most compensatory Watson–Crick switches were AU -> GC linked in the same haplotype, whereas most hemi-compensatory changes resulted in wobble GU and a few AC pairs. These results suggest a pairing fitness increase in tRNAs after crossing low fitness valleys. Branch-site level models detected positive selection for several amino acid positions in up to eight mitochondrial genes, with atp6 and nad5 as the genes displaying more sites under selection.
doi:10.3390/genes12020292 pmid:33669879 pmcid:PMC7923271 fatcat:zd65tmz47naa3hrbodqe55en2m

Introduction: Antibody Structure and Function [chapter]

Arvind Rajpal, Pavel Strop, Yik Andy Yeung, Javier Chaparro-Riggers, Jaume Pons
2013 Therapeutic Fc-Fusion Proteins  
doi:10.1002/9783527675272.ch01 fatcat:swkgspwbs5a5bcph3mo6eiou3y

Lluís ALEGRET et al. , Antología de textos de filosofía

Jaume Casals Pons
1985 Enrahonar: Quaderns de Filosofia  
1,luís ALEGRET et al., Antologia de textos de j%osofia, Teide, Barcelona 1983. Lluís Alegrer, Hilari Arnau i Lluís Cuéllar han preparat una selecció en catala de textos ~histbrics. de la filosofia. Es tracta concretament de 112 pagines memorables distribuides entre divuit temes, ordenats segons un criteri cronolbgic, més un apendix dedicat a cinc filbsofs catalans (Ramon Llull, Arnau de Vilanova, Serra Hunter, Ferrater Mora i Rubert de Ventós). Els temes es desglossen en una introducció
more » ... uns quants textos seguits, cadascun d'ells, d'un brevíssim comentari, un vocabulari i una bibliografia. L'espai dedicat a cada tema i els autorc elegits revelen, corn és lbgic, les preferkncies dels editors. Encara que no és just esmentar il.lustres absents en una antologia limitada per la finalitat didactica i les exigencies tkcniques paleses, potser sí que seria raonable, per exemple, que Aristbtil hagués cedit una de les tres places que ocupa com a font dels pre-socratics a algun fragment d'Hericlit; que Bacon i Galileu haguessin admes la cornpanyia del Cusa o de Ficino en la representació d'un Renaixement que controlen en exclusiva; que Spinoza o Leibniz haguessin re-nunciat a algun dels seus tres paragrafs respectius en favor de Malebranche en el capítol ((Racionalisme»; que Locke i Hurne haguessin tingut un gest semblant amb Berkeley en «Empirisme)>; que Rousseau i Newton no s'haguessin menjat, només amb un pare11 de queixalades, tota la 1.lustració; que els dos macrocapítols dedicats a Kant i a Hegel s'haguessin esqueixat lleugerament per fer una mica de lloc a algun altre idealista.. . Pero, com deiem, les raons no deuen faltar per justificar aquesta tria i ja sabem que tota selecció comporta sempre una aposta. D'altra banda, petites anomalies ortografiques i lexicografiques, la manera de remetre a les obres de que provenen els textos elegits, la irregularitat de les bibliografies -queja comenca a ser proverbial en els recents manuals de filosofiai la manca d'un índex general de tots els textos, contribueixen a fer un xic incomode l'ús d'un llibre que s'hauria de definir a partir de la seva comoditat. Ara bé, tot aixb no pot fer rninvar gaire l'esforc de síntesi, de traducció i d'ordre que han fet els tres autors. La seva contribució a la normalització de l'ensenyament en catala de la filosofia és notable, i el valor objectiu del llibre només queda pendent d'una revisió a consciencia del problema que planteja la fabricació de llibres disciplinaris per a adolescents, almenys en un camp tan obert com és la filosofia. Una obra com aquesta, un pkl més arrodonida -sens dubte, ho podem esperar de la segura reedició-, potser resultaria més interessant per als professors que per als alumnes de batxillerat i de COU. Jaurne Casals
doi:10.5565/rev/enrahonar.824 fatcat:zont7nhpcfh53gauhiggmwfbza
« Previous Showing results 1 — 15 out of 2,443 results